Les percepcions i emocions que es poden experimentar en contemplar una obra d’art en directe sembla díficil que es puguin traslladar al món virtual. En un context de confinament, el sector de l’art explora com mantenir el contacte amb el públic i aprofita per reivindicar el valor i la utilitat d’aquesta disciplina i de la cultura en general per a la societat, especialment en temps de crisi. Diverses galeries ens expliquen la seva experiència.

Art a la xarxa

Després d’haver hagut de tancar les portes per la pandèmia del coronavirus, les galeries d’art de la ciutat estan focalitzant la seva activitat a la xarxa. En alguns casos, amb continguts específics com vídeos dels artistes treballant al seu taller durant el confinament; en d’altres, traslladant en la mesura del possible les exposicions que tenien en curs, per exemple amb visites virtuals; o aprofitant per donar visibilitat a l’obra del fons d’artistes amb qui treballen. Les galeries canalitzen aquests continguts a través dels seus respectius webs i xarxes socials, especialment Instagram, en què els trobareu identificats amb etiquetes com #galeriesacasa.

Zero vendes

Diverses galeries asseguren que des que es va decretar l’estat d’alarma no han venut ni una sola obra i es pregunten com superaran l’impacte d’aquesta crisi. L’associació Art Barcelona i el Gremi de Galeries d’Art de Catalunya, entitats representatives que agrupen moltes de les sales, mantenen informats als seus membres de les mesures de suport que des de l’administració es pugui oferir al sector i molts estan a l’expectativa de veure a quin tipus d’ajuda pública es podran acollir.

 

 

Galeria Senda

El director de la Galeria Senda, Carlos Durán, assegura que amb el tancament “van veure clar que havien de treballar en altres formats”, en lloc d’intentar mantenir l’activitat regular d’una manera adaptada. Es van activar immediatament i van impulsar diverses accions a la xarxa, pensant en el que el Carlos anomena “la família Senda”, tota aquella gent que “et manté amb la il·lusió de treballar”, clients però també visitants i coneguts amb un interès compartit per l’art.

A Instagram han engegat la sèrie ‘Welcome home’ per apropar i compartir els pensaments i vivències dels artistes aquests dies: “Els hem demanat que ens traslladin un moment des de casa seva, on alguns també tenen el seu espai de treball”, diu Durán. També han iniciat una sèrie d’exposicions virtuals a la plataforma especialitzada Artsy. Hi han implicat directament persones properes a la galeria, a qui han encarregat fer de comissaris esporàdics triant una selecció d’obres amb criteri propi. 

Carlos Durán demana que hi hagi ajudes al sector per afrontar la crisi com n’hi ha hagut en altres països. En “demanarem perquè les necessitarem”, afirma, i creu que passarà molt de temps abans que es recuperi “la calma necessària perquè un client potencial es decideixi a comprar una peça”. 

View this post on Instagram

 

View from Stephan Balkenhol’s studio. Just now. . . What a kind gesture from Stephan Balkenhole opening his studio and home to us. We see him working in a silent environment, and hear the banging on the hammer onto the wood. . . #artdoesnotstop and #stayathomeStephan . . Balkenhol’s work has been characterized by the artist’s striving to re-ground figurative sculpture. In his career, he stood out against the prevailing tendencies in this discipline, which he articulated through his very personal technics. His carving ability is combined with his on-going research on the role of sculpture within the languages of contemporary art. . . . Balkenhol carves the softwood of Alamo and Obeche, materials whose textures remain clearly visible in the final work, through chisel marks, cracks or knots in the wood. The work process leaves marks through slabs or splinters that contrast with polished areas. In most of his sculptures, he uses a single block of wood, to which he applies acrylic paint, to delimit the character’s clothes. He often includes a pedestal in his sculptures, which acquire a totem look, making reference to popular art and to medieval carving techniques. . . #skulptur #stephanbalkenhol #sculpture #art #sculptura #balkenhol #balkenholstephan #contemporaryart #artwork #contemporarysculpture #escultura #escultutanefusta #madera @artbarcelona @bcncultura #welcomehomeseries #stayhome #besafe #artdoesnotstop #galeriasenda #quedateencasa

A post shared by Contemporary Art Gallery (@galeriasenda) on

 

Sala Parés

Des de la Sala Parés també estan elaborant diversos materials per oferir a la seva comunitat i a la ciutadania en general. Treballen amb un fons d’uns 40 artistes, a alguns dels quals els estan demanant vídeos per compartir a les xarxes. Com explica la directora de l’espai, Helena Maragall, molts d’aquests creadors incorporen una “mirada sobre l’entorn i el que està passant probablement es reflectirà d’alguna manera a la seva obra“.

Davant la incertesa sobre la data de possible reobertura, la Sala Parés encara no ha decidit si posposa o canvia més profundament el programa d’exposicions previst. Mentre, tenen pensat fer un vídeo 3D que permeti fer una visita virtual amb bona qualitat d’imatge a les exposicions que tenien en curs, retrospectives de Carlos Díaz, Manuel Velasco i Montserrat Casanova.

D’altra banda, el comissari de la galeria, Sergio Fuentes, està treballant en un contingut sobre altres moments en què la Sala Parés, una de les galeries més antigues i emblemàtiques de la ciutat, ha hagut de tancar al llarg de la seva història i com ha superat aquests parèntesis.

Galeria Joan Prats

El tancament obligatori ha empès a la Galeria Joan Prats intensificar la presència a les xarxes socials, on asseguren que ja eren força actius. La responsable de la sala, Patricia de Muga, explica que el primer ha estat intentar apropar al públic la seva exposició actual del fotògraf Chema Madoz. Comparteixen imatges de la mostra i altres continguts relacionats amb la seva obra. També han incrementat la seva activitat en plataformes especialitzades i estan bolcant esforços en la botiga en línia que encara tenien en fase incipient, on venen obra gràfica i publicacions.

La Galeria Joan Prats, amb més de 40 anys d’història, treballa i representa una trentena d’artistes d’estils i trajectòries diverses. Ara, estan pendents de saber quan podran reobrir per redefinir el seu calendari d’activitats. Sigui com sigui, l’impacte de la crisi ja és notable: “Aquests dies ningú està comprant res”, assegura Patricia de Muga, que explica com molts dels encàrrecs tancats a l’edició recent de la fira ARCO ara han quedat suspesos. “Necessitarem ajuda perquè s’ha aturat tot”, per això estan estudiant quines ajudes al sector cultural podrien acollir-se.

 

View this post on Instagram

 

OPEN ONLINE⁣ ⁣ Tot i que l’espai de la #GaleriaJoanPrats està tancat, podeu veure l’exposició actual de #ChemaMadoz a través de les xarxes socials i el nostre web.⁣⁣ ⁣⁣ No dubteu en contactar-nos per a més informació sobre l’exposició o sobre la galeria, per telèfon o correu electrònic.⁣⁣ ⁣⁣ _⁣⁣ ⁣⁣ ⁣⁣ Aunque el espacio de la galería está cerrado, podéis ver la #exposición actual de Chema Madoz, a través de las redes sociales y nuestra web.⁣⁣ ⁣⁣ No dudéis en contactarnos para más información sobre la expo o sobre la galeria, por teléfono o email. ⁣ ⁣⁣ ⁣⁣⁣⁣ #Quedateencasa #yomequedoencasa #joemquedoacasa #stayhome #StayHomeWithArt #artdoesnotstop #artdoesntstop⁣⁣ ⁣⁣ #galeriesacasa #desdecasa #detrasdelagaleria #onlineartgallery #fotografia #photography #blackandwhite #blancoynegro #blancinegre #contemporaryart #spanishcontemporaryart #galeria_joanprats #artbarcelona #Barcelona #surrealismo #analogphotography #fotoanalogica ⁣⁣ @chemamadozphotographer @artbarcelona_galleries

A post shared by Galeria Joan Prats (@galeria_joanprats) on

El quadern robat

“L’art és necessari per a l’esperit. Ajuda a viure i a veure el món des de múltiples perspectives. Aquesta és la idea bàsica que volem treballar aquestes setmanes”, assegura la responsable de la galeria i el blog El quadern robat, Anna Belsa. Ha començat a compartir a la xarxa imatges d’obres d’art penjades a les cases, que reivindiquen tenir-ne en espais domèstics i així “incentivar la compra d’art quan tot això passi”.

Ubicada en el pis principal d’una casa modernista de l’Eixample, El quadern robat segueix actiu a la xarxa i manté contacte amb els artistes. Compartiran l’experiència dels seus confinaments i també està preparant al web una visita virtual a l’exposició de David Ymbernon, que acollia la galeria en el moment d’haver de tancar. Una opció que, per no restar visitants, acostumen a oferir quan les mostres són a punt d’acabar i que ara han decidit avançar. L’aturada farà que allarguin aquesta mostra més enllà de les dates previstes inicialment i reprogramaran les properes exposicions.

Sala Dalmau

Com moltes altres galeries d’art de la ciutat, la Sala Dalmau és un negoci familiar. Lucas Draper, fill del fundador i membre de l’equip actual de la galeria, explica que el tancament de l’espai expositiu els ha fet incrementar l’activitat i canviar una mica el contingut que publiquen a les xarxes. Se centren en Instagram i han pensat aprofitar aquests dies per difondre materials relacionats amb la història de la galeria. Notem, diu Draper, que “hi ha més interacció a les xarxes, però no més interès en comprar”. 

Nascuda l’any 1979, treballa amb uns 30 artistes que es poden dividir en dos grans grups. D’una banda, artistes contemporanis i, de l’altra, creadors de les avantguardes històriques. Especialment els inscrits en l’anomenat constructivisme de l’Uruguai, cultivat rere l’estela de les ensenyances de Joaquín Torres García. En aquesta línia, s’emmarca Juan de Andrés, que protagonitza l’exposició més recent de la galeria. Van inaugurar el 5 de març, pocs dies abans d’haver de tancar. “Era una de les exposicions importants de la temporada, teníem molt bones expectatives que ara estan totalment trencades”, assegura Lucas Draper. I afegeix: “El model de negoci és presencial i, a més, ara la gent no  està per pensar en art. S’ha notat una baixada molt important”.

 

View this post on Instagram

 

J.Fín “Nature morte aux poissons” (c.1965), 75 x 105 cm gouache on paper – Cover of J.Fín’s catalogue, October 1988. J.Fïn had taken part in several of our exhibitions dedicated to the School of Paris, but it wasn’t until 19988 that we managed to present a solo show of his works. ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀ Focused in his gouaches, the show allowed Barcelona to rediscover an artist that, due to his exile in France and his early death wasn’t known in his home city. ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀ The works, all from his Parisian period, allow us to see his evolution from the abstract years of his early days in France (1946-49) to his latest years when a poetic figuration with powerful colors becomes his way of expression. ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀ The artist’s widow, Colette Jacquemin could enjoy the success of a show that was praised but audience and critics alike and that has been, with time, the basis that we have managed to include J.Fin’s work in collections such as @museoreinasofia @museunacional or @fundacio.vila.casas. ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀ #Art #gallery #contemporary #Barcelona #J.Fin ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀ J.Fín “Nature morte aux poissons” (c.1965), 75 x 105 cm, gouache sobre papel – Portada del catálogo de J.Fín, octubre 1988. ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀ J.Fín había participado en las exposiciones que habíamos dedicado a la Escuela de París, pero no fue hasta 1988 que pudimos presentar una exposición individual. ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀ Centrada en sus gouaches, la exposición permitió que Barcelona redescubriera a un artista que debido a su exilio en Francia y a su prematura muerte no era conocido en su ciudad natal. Las obras, todas de su periodo parisino, permiten ver su evolución desde el periodo abstracto de sus primeros años franceses (1946-49) hasta sus últimos años en los que una poética figuración con gran protagonismo de color marca su trabajo. ⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀⠀ La viuda del artista, Colette Jacquemin, pudo disfrutar del éxito de una muestra que cautivó a crítica y público y que fue la base para que hayamos conseguido que J.Fïn forme parte de colecciones como @museoreinasofia, el @museunacional o @fundacio.vila.casas

A post shared by Galeria Sala Dalmau (@galeriasaladalmau) on

N2 Galeria

Des de l’N2 Galeria també estan aprofitant el període de tancament per donar a conèixer a través de les xarxes l’obra dels artistes del seu fons i posar de relleu algunes de les qüestions d’interès general sobre les quals les seves peces ens conviden a reflexionar. Míriam Reyes, responsable de la sala fundada per Josep Anton Carulla Roca el 2005, assegura que els efectes d’aquesta crisi global ja els van detectar durant la seva assistència a la fira Art Madrid a finals de febrer, on van notar menys presència de col·leccionistes estrangers.

Reyes insisteix en què la compra d’art “també té a veure veure amb el gaudir, amb anar a la galeria, xerrar…”. Des del tancament forçat, no han venut cap obra. Aquests dies estan estudiant com fer front a aquesta situació mentre treballen en un nou calendari expositiu.