(ACN) 10 dels 12 barris amb una renda més baixa de Barcelona no tenen cap llibreria. Segons una anàlisi de dades de l’ACN a partir del directori de llibreries de l’Ajuntament, entre les zones més pobres, només el Raval, i el Besòs i el Maresme en tenen. En canvi, les zones més riques concentren el 61 % dels establiments, tot i que només hi viu el 33 % de la població de la ciutat.
El Gremi de Llibreters lamenta les dades i, la seva presidenta, Maria Carme Ferrer, creu que la manca de llibreries “empobreix molt” l’entorn. Per compensar-ho, demana a les administracions “posar facilitats” per obrir-ne de noves: insta la Generalitat i l’Ajuntament a activar subvencions similars a la línia que hi ha per ajudar municipis sense llibreries a implantar-ne.
Sobre les causes per la distribució asimètrica, Ferrer apunta que, normalment, on el poder adquisitiu és més alt hi ha més gent amb “formació acadèmica” i “sol ser molt més bona clienta de llibreria”. Tot i això, deixa clar que sigui quin sigui el poder adquisitiu, “sempre pot haver-hi lectura” mitjançant, per exemple, les biblioteques. Altres factors, diuen, són la “tradició històrica” de concentració d’activitat comercial o l’augment dels lloguers.
Menys renda mitjana equival a menys llibreries
La mitjana de llibreries a Barcelona és de 19,4 per cada 100.000 habitants, tenint en compte els 322 establiments que consten al directori de l’Ajuntament i les dades de població del padró del 2021. Tot i això, un 85 % dels barris que estan per sota de la renda mitjana de la ciutat també estan per sota de la mitjana de llibreries per persona.
A les zones amb més renda, però, també hi ha barris sense llibreries. Són la Font d’en Fargues, Vallcarca i els Penitents, Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, i la Vall d’Hebron. I a l’altra banda de la balança, els barris amb més densitat de llibreries són la Dreta de l’Eixample (115,7 per cada 100.000 habitants), el Gòtic (83,2) i l’Antiga Esquerra de l’Eixample (67,4).
Més biblioteques on hi ha menys llibreries
Nou Barris és el segon districte amb menys comerços de venda de llibres (5,2): vuit dels 13 barris no en tenen cap. En aquest sentit, Albert Recio, vicepresident primer de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) i veí del districte, apunta que “el consum cultural està associat al nivell de renda”. “És normal que un districte amb un nivell de renda més baix tingui menys centres de consum cultural”, admet.
Malgrat això, considera que l’Administració i les escoles poden tenir un paper important a suplementar aquesta manca de negocis físics als barris. De fet, creu que l’Administració ha de fer un esforç, però no per promoure llibreries sinó per completar la xarxa de biblioteques municipals, que ja s’ha ampliat els darrers anys. “Així, la gent que vol llegir i no té recursos pot anar a la biblioteca”, diu. Per exemple, menciona equipament que està pendent d’impulsar: la biblioteca projectada al solar on hi havia la fàbrica La Ideal Plástica Flor, a la Prosperitat.
