El carrer de la Princesa perd un dels establiments més representatius, Arlequí Màscares, una botiga taller que s’afegeix a la llarga llista d’artesans que abaixen la persiana a Ciutat Vella. El Jaume Serra i la Samira Bedran hi han estat 25 anys, després que una costurera deixés el local el 1995, un comerç modernista que en origen havia estat una botiga de barrets. Tanquen per jubilació i, en previsió, fa temps que el Jaume i la Samira han intentat traspassar el negoci perquè no es perdés l’activitat Però “ha estat impossible trobar algú que continuï”, afirma el Jaume, tenint en compte que és un ofici artesanà que no busca la rendibilitat. El Jaume s’ha jubilat aquest 30 de març i quan finalitzi el confinament provocat pel coronavirus acabaran de buidar el gènere que no han pogut retirar de la botiga.
Un local modernista sense protecció
El Jaume i la Samira han preservat tot el mobiliari modernista del local, originari de la barreteria Ferreri. Es conserven les prestatgeries de fusta decorades amb motius florals, els taulells fets a mida, el terra de mosaic hidràulic i el miralls. També la façana, amb aparadors profunds, que encara manté les lletres “Ferreri” a la part superior. “Incomprensiblement”, diu el Jaume, “la botiga no està protegida. No entenem per què no és a la llista d’establiment emblemàtics”. El local no figura a la llista d’establiments catalogats per l’Ajuntament i els elements modernistes s’han preservat únicament per l’interès de la propietat en mantenir el patrimoni artístic de principis de segle XX.
40 anys entre màscares
El Jaume i la Samira han viscut entre guix, cola, paper i cartró pedra 40 anys de la seva vida. De joves van fer la carrera de Belles Arts a Itàlia i des d’aleshores els van captivar les màscares. Van establir-se al Poble Espanyol l’any 1988, fins que es van traslladar al carrer de la Princesa i, en els bons temps, també a un segon establiment a la plaça de Sant Josep Oriol.
Més de 18 models
El Jaume afirma que “a la península no hi havia ningú tan especialitzat com nosaltres, que tingués tants motllos i tants models“. Actualment en conserven uns 180. “Els tenim apilats. Potser en venem algun” diu el Jaume, i reconeix amb orgull que ha ideat i fabricat peces úniques, entre les quals una desena de motllos fets en fusta per fer màscares de pell. Al seu establiment tot el gènere estava fabricat a mà, ja fossin màscares clàssiques de l’antiga Grècia, venecianes, màscares populars del teatre català, de la Commedia dell’Arte italiana, de la tradició francesa o del teatre Noh japonès. Totes reposen penjades, en espera que potser, algun dia, puguin estar en contacte amb el rostre d’algú.
