Urquinaona ja no és només una plaça més o menys de pas per a molts barcelonins. El nom evoca també l’enfrontament més sostingut i desafiant entre manifestants independentistes i antidisturbis de la Policia Nacional durant la setmana de les protestes que van seguir la sentència del procés. Ara fa un any d’aquell 18 d’octubre (ja hi ha previstes mobilitzacions per l’aniversari) i el record també és encara ben viu entre veïns i comerciants, que van veure la seva plaça transformada en un camp de batalla.
“Ho recordo amb horror”, reconeix Núria Samitier. Des de casa, a la cantonada dels carrers de Roger de Llúria i d’Ausiàs Marc, va veure com va començar tot al costat de les seves filles adolescents: “Elles primer s’ho miraven amb expectació, però després ja els va fer por”. Una raó és que les flames dels contenidors van estar a punt d’arribar al balcó, al tercer pis. “Va ser una situació perillosa”, diu, i no estalvia crítiques a l’actuació policial, en especial perquè “no es van moure quan es començaven a formar les barricades de contenidors”. Per ella, es podria haver fet alguna cosa més per evitar l’esclat dels incidents.
“Alguns clients tenen por de baixar al centre”
Lluny de la plaça, però també amb angoixa, ho van viure alguns comerciants. “Ho vèiem per la televisió i patíem, la veritat”, explica Mercè Guilló, de la botiga de catifes Lledó Mas. El mateix li va passar a Timoteo Odeli, treballador del quiosc ubicat al bell mig de la plaça. “Com es cremi, me’n vaig a la ruïna”, pensava en veure’l enmig d’un núvol de fum i de gasos lacrimògens que van llançar aquell dia la policia. Per a ells, el balanç de danys no va ser tan greu com el d’altres establiments, sobretot sucursals bancàries al costat mar de la plaça. Després de set hores d’enfrontaments, el SEM va atendre 152 persones ferides, almenys dues van acabar perdent l’ull, es van fer desenes de detencions i només aquella nit es van cremar 300 contenidors.
De rastres d’aquells incidents en queden pocs, però encara n’hi ha de visibles un any després, sobretot a l’asfalt. En alguns punts són evidents les marques de la reparació i d’altres encara estan malmesos, pendents d’una capa nova de quitrà. Altres conseqüències són menys visibles, per exemple, la imatge que ha quedat de la plaça entre alguns ciutadans. “Alguns clients de zones com Sarrià – Sant Gervasi em diuen que al centre ara no volen baixar, tenen una mica de por”, assegura Mercè Guilló. Des del quiosc, Timoteo Odeli creu que, en comparació amb la crisi actual pel coronavirus, “allò ha quedat com un record fins i tot bonic”.
