Ni un sol dia sense protestes al carrer. Una part de la societat catalana continua mobilitzada quan fa un mes de la sentència del judici del procés, que va condemnar a gairebé 100 anys de presó els líders independentistes per un delicte de sedició per l’organització del referèndum de l’1 d’octubre. Només conèixer la sentència, molts ciutadans van sortir espontàniament a protestar i, des d’aquell 14 d’octubre, la mobilització no s’ha aturat.
14 d’octubre: Crida de Tsunami a col·lapsar l’aeroport
Unes hores després de saber-se la sentència del Suprem, Tsunami Democràtic va anunciar la seva primera acció: aturar l’activitat a l’aeroport de Barcelona. La crida es va fer al migdia, i milers de persones hi van respondre. L’efecte va col·lapsar el transport públic i, fins i tot, hi va haver qui hi va arribar a peu i va tallar el trànsit dels accessos per carretera. La protesta, que va ser massiva, va derivar en les primeres càrregues policials per desallotjar la infraestructura i els primers ferits. En total, es van cancel·lar 108 vols.
D’altra banda, el primer dia de conèixer la sentència els veïns van tallar l’avinguda Meridiana al vespre i ho han continuat fent cada dia. És la única protesta que s’ha mantingut des del 14 d’octubre.
15 d’octubre: mobilitzacions al centre de Barcelona
L’endemà de l’acció a l’aeroport van començar les protestes al centre de la ciutat. Va ser una setmana d’aldarulls durant totes les nits amb barricades, llançaments a la policia i també tècniques policials molt qüestionades com l’ús de pilotes de goma per part de la Policia Nacional. Els enfrontaments van provocar nombrosos ferits i també detinguts i van tenir com a epicentre el passeig de Gràcia, la Delegació del Govern, la plaça d’Urquinaona i la via Laietana.
16 al 18 d’octubre: Marxes per la Llibertat
En paral·lel a aquestes protestes al carrer, l’ANC va convocar cinc marxes de protesta des de Girona, Vic, Berga, Tàrrega i Tarragona, que van confluir el 18 d’octubre a Barcelona, coincidint amb la convocatòria d’una vaga general. Sota el nom de Marxes per la Llibertat, les caminades es van fer en tres dies i van recórrer 100 quilòmetres cadascuna. Van arribar a Barcelona convertides en tres columnes que van desbordar la ciutat.
18 d’octubre: vaga general i aldarulls a Urquinaona
Les marxes convocades per l’ANC van arribar a la ciutat en plena vaga general convocada per la Intersindical-CSC i la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC). La jornada d’aturades va culminar amb una manifestació a la confluència de l’avinguda Diagonal amb els Jardinets de Gràcia en què van participar mig milió de persones.
Després de la manifestació, a la tarda, es van registrar greus aldarulls a la plaça d’Urquinaona i els voltants amb importants destrosses en el mobiliari urbà i nombrosos ferits i detinguts. Durant les càrregues policials els Mossos van utilitzar per primer cop el camió hidrant per dispersar als concentrats.
26 d’octubre: Manifestació contra la sentència
L’ANC i Òmnium Cultural també van convocar una manifestació per protestar contra la sentència que va aplegar 350.000 persones. La marxa es va fer pel carrer de la Marina.
30 d’octubre: acampada d’estudiants a Universitat
El estudiants són dels col·lectius que més s’ha mobilitzat durant l’últim mes postsentència. La protesta més visible ha estat l’acampada a la plaça de la Universitat, que va començar el 30 d’octubre i, malgrat la pluja i algunes desavinences entre els joves, encara ara hi continua. Al llarg de les darreres setmanes, però, també han protagonitzat manifestacions massives i vagues a les aules contra la sentència del procés. Algunes universitats hi han pres part, com la UB, que va signar un manifest de rebuig de les condemnes als líders independentistes.
4 de novembre: protestes contra el rei Felip VI
La visita del rei Felip VI a Barcelona amb motiu del lliurament dels premis Fundació Princesa de Girona va desencadenar protestes al capdamunt de l’avinguda Diagonal. El diumenge 3 de novembre, abans que comencés l’entrega, centenars de persones ja van participar en una sorollosa cassolada a les portes del Palau de Congressos de Catalunya, ubicació de l’acte.
L’endemà l’escena es va repetir amb més contundència: centenars de concentrats es van unir a la Diagonal en rebuig de la presència del monarca a la ciutat. S’hi va desplegar un fort dispositiu policial, que va blindar completament el Palau.
9 de novembre: jornada de reflexió atípica
El moviment Tsunami Democràtic va anunciar mobilitzacions durant la jornada de reflexió, el dia abans de les eleccions generals del 10-N. I així va ser: centenars de persones es van concentrar a la plaça de la Universitat i a ciutats d’arreu de Catalunya en una jornada de protesta pacífica.
Cap al vespre, els CDR s’hi van sumar a Barcelona i, en aquesta convocatòria, es van viure certs moments de tensió amb els Mossos d’Esquadra, que van impedir que els manifestants arribessin a la plaça d’Urquinaona.
11 de novembre: Tsunami talla l’AP-7
Aquesta setmana, Tsunami Democràtic ha tornat a moure fitxa. Durant gairebé tres dies, va fer una crida a tothom qui pogués a concentrar-se a la Jonquera, a la frontera entre Catalunya i França. S’ha tallat el trànsit de l’AP-7 durant moltes hores i, malgrat el fred, fins i tot diverses persones hi han passat la nit. La Gendarmeria francesa i les policies catalana i espanyola va desallotjar la protesta aquest dimarts, i es va traslladar a la mateixa autopista, però a l’atura de Salt (Girona).
Finalment, aquest dimecres els Mossos d’Esquadra van dissoldre del tot els concentrats. Pel que fa a Barcelona, les protestes continuen pràcticament cada tarda, en bona mesura convocades i animades pels CDR.
