El robatori de les lletres de la façana de la Granja Vendrell
posa en relleu la fragilitat de rètols, cartells publicitaris o altres símbols de promoció que formen part del paisatge de la ciutat. El cas de la Vendrell, que va tancar al setembre per jubilació, ha tingut un final feliç després que el presumpte lladre expliqués que les va arrencar diumenge perquè pensava que el responsable del negoci nou que hi ha previst les acabaria llençant. Aquest dimarts al migdia les ha tornat a la propietat després de demanar-li disculpes.
El termòmetre i el mussol
A Barcelona, altres símbols publicitaris també han adquirit rellevància històrica amb el pas del temps i s’han convertit en patrimoni. És el cas del termòmetre de l’òptica Cottet, que des del 1956 presideix l’avinguda del Portal de l’Àngel. O també el mussol que Rótulos Roura va instal·lar als anys 70 a la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer i que l’Ajuntament va restaurar l’any 2011. Totes dues figures formen part del patrimoni protegit de la ciutat.
Publicitat desapareguda
Altres rètols van tenir pitjor sort. És el cas de la pintura del brandi Terry, que des dels 60 decorava una paret mitgera del carrer de Balmes a la plaça de Molina. Per la construcció d’un edifici al solar de davant, la decoració va anar a terra de la nit al dia l’any 2017.
També eren emblemàtiques les lletres del cinema Urgell, que va oferir l’última sessió el 2013. Tres anys més tard, i en el procés de reconversió en un supermercat, les lletres amb fons octogonal que anunciaven la sala van acabar a mans d’un antiquari i tres particulars, que les conserven a casa.
Una peça de museu
Una altra possible destinació és el museu. És el que va passar amb un dels característics rètols de neó dissenyat per América Sánchez que presidia des del 1972 la façana de la botiga d’interiorisme Vinçon, que també va abaixar la persiana l’any 2015. Les lletres es conserven en un magatzem del Museu d’Història de Barcelona i van tornar a veure la llum en una exposició retrospectiva.
