“Per mi era molt emblemàtic, crec que s’hauria hagut de conservar d’alguna manera”, assegura l’Àngel Recuerda, porter d’un dels blocs de la plaça. Al seu mòbil hi té guardades diverses fotografies del clàssic anunci que considera “part de la història de Barcelona”. El mateix pensen la Victorina i la Carmen, habituals dels bancs de la plaça. “A mi m’agradava perquè era antic i gros”, explica la primera que creu recordar que quan es va casar a principis dels 60 “ja hi era”.

La publicitat antiga, amb excepcions, ha anat desapareixent de la ciutat. En trobem alguns vestigis, com el cartell del Conservatori Femení de Gran de Gràcia, o d’altres mig esborrats al mateix carrer de Balmes. Segons el consistori si es troben en propietats privades són aquestes qui han de decidir si es conserven, o no. L’Ajuntament es limita a documentar-los fotogràficament.

Hi ha, però, algunes excepcions. Com per exemple el Mussol de Gran Via, que el consistori va decidir protegir perquè el considera una icona de la ciutat. Es va fer desaparèixer, això sí, la marca que l’acompanyava. O el cartell del “Limpia botas Canonge”, a la plaça Reial, que l’Ajuntament va decidir conservar com a homenatge a un personatge del segle XIX que va exercir en aquest punt aquest ofici i que va esdevenir tota una celebritat.