Les cases del carrer de l’Encarnació són el darrer cas de patrimoni no catalogat, i per tant no protegit per la llei, que els veïns intenten salvar en l’últim moment, quan s’assabenten del risc que vagi a terra. De moment, a Gràcia, l’Ajuntament ha pogut paralitzar l’enderroc i guanyar temps per negociar amb els propietaris. Cal esperar per saber quin serà el desenllaç d’aquestes construccions. Entre els casos que han anat apareixent al llarg dels anys n’hi ha que han tingut desenllaç feliç, però també d’altres que no s’han pogut salvar.
La Rotonda 
Els veïns d’aquest edifici modernista de l’avinguda del Tibidabo patien pel deteriorament de la façana, durant els 10 anys en què va estar pràcticament abandonat. Però quan la constructora Núñez i Navarro va anunciar que començava reformes per fer-hi oficines l’alarma va saltar del tot.
Tot i que la també anomenada casa del Doctor Andreu estava catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local, la plataforma Salvem la Rotonda patia perquè no se’n respectés prou la decoració ceràmica, el templet i la façana.
Joan Arias, arquitecte i llavors membre de la plataforma, assegura que la lluita els va valdre la pena però no evita parlar de sabor agredolç perquè “l’interior es va enderrocar sencer i l’edifici contigu [de l’arquitecte Lluís Sagnier] també va anar a terra”. Almenys, assegura, “ara hi ha oficines i donen vida comercial al barri”.
La Carboneria
Símbol del moviment ocupa des del 2008, l’edifici va quedar buit després de ser desallotjat l’any 2014 i poca cosa se’n va saber fins a dos anys més tard. L’Ajuntament va aprovar el 2016 catalogar-lo com a Bé d’Interès Urbanístic, fórmula que no permet enderrocar-lo, modificar-ne la façana o afegir-hi pisos.
Qui haurà de tenir en compte aquesta catalogació és el fons d’inversió que té previst reformar-lo, va explicar el març passat a betevé, “mantenint-ne els elements arquitectònics”. Què s’hi farà segueix sent una incògnita.
Vil·la Urània
La història de la Vil·la Urània, al número 102 de la via Augusta, va associada a la vida de l’astrònom Josep Solà i Comes. Abans de morir, va decidir cedir casa seva a l’Ajuntament a condició de dedicar-la a fer-hi un equipament cultural. Els veïns es van haver de mobilitzar perquè el consistori no la tirés a terra.
Sis anys després de les mobilitzacions, i pocs mesos després de la inauguració de la casa convertida en un centre cívic, un dels descendents de l’astrònom, Pau Serna, considera que el document notarial en què Solà delimitava les condicions de cessió de l’edifici va ser clau perquè no anés a terra. “Donar-hi un ús acordat entre els veïns i el consistori és fidel al que volia Solà i ara els hereus ja no tenim res més a dir”, assegura.
Restaurant Pitarra
De poc van servir les mobilitzacions de veïns i historiadors a principis del 2018 per evitar que es convertís en un pub irlandès. El local no estava catalogat, s’hi van fer obres, i va reobrir per servir pintes el maig del 2018. Però el nou negoci va durar poc.
Després de quatre mesos, va abaixar la persiana i des de llavors segueix en traspàs. De moment, els canvis en el negoci no han afectat la rebotiga d’aquest antic restaurant, que abans havia estat una rellotgeria. Era punt de trobada de personalitats polítiques i culturals del segle XIX, convidades pel dramaturg Serafí Pitarra.
