Sor Eulària Anzizu va ser una de les monges del Monestir de Pedralbes més destacades entre finals del segle XIX i principis del XX. Al marge de dedicar-se a la poesia, també va ser historiadora, arxivera i mecenes. “Va fer prendre consciència a la comunitat que tenien un valor patrimonial molt important, que calia conservar”, explica Carme Aixalà, una de les autores del llibre “Dones Silenciades. El llegat de Sor Eulària Anzizu al Monestir de Pedralbes” que s’acaba de publicar. Aquest llibre, on també hi han participat les investigadores M. Carme Bernal i Anna Castellano-Tresserra, pretén retre homenatge a Sor Eulària Anzizu, que va viure al monestir des del 1888 fins que es va morir, el 1916.
Qui era Sor Eulària Anzizu?
Anzizu era una dona culta, de família burgesa, que va viure durant els anys de la Renaixença. Va ingressar a la comunitat de religioses en un moment que el monestir estava molt deteriorat i el seu dot va servir per reprendre’n la restauració. Per això, l’aspecte que té avui el Monestir de Pedralbes es deu en bona part a la intervenció que s’hi va fer gràcies al seu suport econòmic. Com a arxivera, va fer una classificació de l’arxiu del monestir i el 1897 va publicar ‘Fulles històriques del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes’, una obra que encara avui és un referent per als estudiosos del monestir.
El llibre arriba després de l’exposició
El llibre contextualitza l’època històrica en què va viure la monja i fa un recorregut per la seva vida i obra com a poetessa, historiadora, arxivera i mecenes del monestir. Aquesta publicació, al seu torn, beu d’una exposició que es va fer amb el mateix títol el 2016, en motiu del centenari de la mort de Sor Eulària Anzizu.
