La Carol, la Sandra, la Clara i la Gina no es coneixen entre si, però totes quatre han de conviure dia rere dia amb el masclisme. Les seves històries podrien ser les de qualsevol dona que pateix desigualtat per qüestions de gènere. La discriminació, la vulnerabilitat o els rols socials marcats segueixen a l’ordre del dia a la família, els estudis, la feina i l’oci.

La família | La reducció de jornada encara és cosa de dones

Un 95 % dels treballadors que tenen una reducció de jornada per cuidar els fills o persones dependents són dones, segons l’INE. Carol Cervera argumenta el motiu que moltes parelles fan servir per escollir qui dels dos assumeix fer menys hores a la feina: “El meu home cobra més que jo”.

La reducció de jornada per dedicar més hores al fill, però, també impulsa a agafar les regnes de les feines de casa i renunciar a progressos laborals (a més de reduir la cotització laboral). Segons un estudi de la Universitat Autònoma de Madrid, un 20 % de les mares opten per una reducció de jornada quan tenen fills, mentre que el percentatge en el cas dels pares és de tan sols l’1 %.

Els estudis | A enginyeria, envoltada d’homes

Els companys de classe de la Sara Well, estudiant del doble Grau en Enginyeria Física i Matemàtiques de la UPC, són majoritàriament homes. El percentatge de noies que entren a aquesta universitat per fer una d’aquestes carreres frega el 25 %. Però casos com el d’enginyeria informàtica són encara més dramàtics: les dones són una de cada quatre homes.

I aquesta, si res no canvia, serà la tònica també de la vida laboral de la Sara en un sector dominat pels homes: “Vas a un centre de recerca i et trobes que només hi ha una dona fent investigació postdoctoral, i això no motiva gaire. Li estan posant condicions laborals diferents que als homes?”, es pregunta.

La feina | El masclisme en el sector del taxi

La Clara Ceballos pot fer una llista amb les vegades que algun client que transporta al seu taxi li ha fet oferiments sexuals, tan indignant per a ella com les dues vegades en què homes s’han negat a pujar al taxi perquè el condueix una dona.

Però el masclisme no només arriba dels clients sinó també d’alguns companys de feina, “només alguns dels de més edat”, puntualitza la Clara. “Estan acostumats a donar ordres i creuen que els he d’obeir”, afegeix. El percentatge de taxistes dones a Barcelona frega el 8 %.

L’oci | Sola pel carrer amb la clau a la mà

Les estratègies d’algunes noies per evitar ser assetjades pel carrer o patir agressions coincideixen quan les comparteixen: “Portar la clau a la mà per utilitzar-la contra un agressor, parlar contínuament per telèfon o apuntar la llicència del taxi. Totes ho fem”, assegura la Gina Driéguez. Tot, per evitar formar part del 16 % de les noies que han patit una agressió masclista al carrer a Barcelona, segons l’Enquesta de violència masclista de l’Ajuntament de l’any 2010.

La Gina afegeix què poden fer els homes per evitar crear incomoditat a les dones que caminen soles pel carrer de nit: “Caminar més lentament, evitant seguir els passos de la dona que hi hagi al davant o treure’s la caputxa per ensenyar que no tens res a amagar són maneres de fer-nos sentir més còmodes”, explica.