El consistori posa en pràctica la nova gestió de patrimoni municipal cedint a Ca la Dona l’edifici del carrer de Ripoll durant 20 anys. La finca ha estat rehabilitada perquè aquest espai feminista pugui desenvolupar els seus projectes. Ha estat una inversió de tres milions d’euros que ha volgut preservar elements originals de l’època dels romans.

Ca la Dona podrà quedar-se al número 25 del carrer de Ripoll fins a l’any 2032. És el primer espai que forma part del Programa de patrimoni ciutadà d’ús i gestió comunitàries, una nova forma de gestionar el patrimoni municipal, que ha engegat el consistori.

I no només podrà estar-s’hi durant aquests anys, també pot beneficiar-se de la rehabilitació que s’hi ha dut a terme: tres milions d’euros invertits per adaptar millor els espais als projectes que pugui desenvolupar aquesta entitat feminista, preservant com l’altra gran prioritat arquitectònica els elements originals, romans i d’altres èpoques.

1.700 metres quadrats, dels quals 300 a la planta baixa i principal seran destinats a acollir durant tres anys l’Assemblea de Joves de Ciutat Vella i l’agrupament escola Ermessenda del Casc Antic.

 

13 anys de rehabilitació d’un edifici medieval

Ca la Dona va néixer l’any 1985 al carrer de Font Honrada, després va passar per un pis llogat de la Gran Via i un altre al carrer de Casp.

L’espai, però, s’anava quedant petit i l’any 2005, juntament amb l’Ajuntament, es va triar l’edifici del carrer de Ripoll, 25, al Gòtic, com la nova seu de l’entitat. Les obres no van començar fins a quatre anys més tard (2009), i n’han passat 13 perquè la rehabilitació estigui totalment enllestida.

Durant tot aquest temps, la vintena de grups de dones que en formen part s’han hagut d’encabir com han pogut a la planta baixa de l’edifici. L’espera, però, ha valgut la pena. L’edifici ha estat completament rehabilitat seguint criteris de sostenibilitat ambiental, i se n’han conservat, com s’explicava, tots els elements originals possibles.

La història que amaguen les seves parets és llarga. Fa uns anys s’hi van descobrir quatre arcs de l’aqüeducte que subministrava aigua a Barcino, i també es coneix que va ser un hostal, un forn, la seu de la primera universitat de Barcelona, un col·legi de nens i, fins i tot, una fàbrica de corbates, entre altres usos.