Explorar la plasticitat del so i la imatge, les possibles sincronies entre llenguatges i el potencial de la tecnologia audiovisual per connectar de manera íntima amb la percepció humana. En aquest camp se centra el treball de Shoeg, nom artístic de Carlos Martorell, que ens presenta al ‘Feeel’ la peça que aquest 2020 porta al Sónar+D: una relectura de la seva creació ‘Infiltrate’, que ja havia presentat al LEV Matadero.
De manera deliberada, Martorell incorpora l’accident i la casualitat al procés creatiu, perquè, segons ell, “és allà on queda un espai on poder fer coses”. Shoeg tria en cada cas amb quins materials treballarà, unes sonoritats que són “les idees que fan construir el discurs i que són la manera de preparar els directes”, però després hi ha una part “incontrolable”. És interessant, explica, perquè “la peça muta depèn de com em trobi”, hi ha “una part de sorpresa dins un context conegut”.
L’interessant de la tecnologia no és que sempre sigui un ‘loop’ perfecte sinó que a cada volta hi hagi alguna imperfecció.
A ‘Infiltrate’, Shoeg juga a penetrar en el subconscient dels assistents i modular-lo a través de la seva suggeridora composició sonora i visual. Martorell treballa amb sensors de moviment i amb projeccions d’imatges d’escenaris naturals que ell mateix ha capturat i que escaneja en 3D. “Anar a l’abstracte permet a l’espectador crear la seva pròpia realitat”, afirma.
Vaig capturant allò que trobo interessant per la natura, és un material amb què puc fer coses i és interessant perquè la natura també és molt caòtica.
Shoeg també ens parla al ‘Feeel’ del seu projecte més recent ‘Acte de fe’, en què se serveix de la intel·ligència artificial per fer un paral·lelisme entre tecnologia i religió. Un projecte amb què, com ell mateix explica, vol aprofundir en com “prenem decisions i deixem fer sense saber ben bé el procés d’anada i tornada de la nostra informació, en la nostra manera d’exposar-nos a les dues entitats”.
Fer aquest paral·lelisme entre la nostra relació amb la tecnologia i amb la religió ha estat molt interessant, ha donat molt de joc.
Shoeg segueix experimentant amb els sensors de moviment que ja havia utilitzat en el seu projecte ‘Ensemble topogràfic’ amb la ballarina Ana Hierro. Com explica Martorell, “l’interessant del procés és que tu sempre pots decidir quin comportament pren la imatge o el so a partir del moviment que tu generes”.
Després del treball fet al costat de Hierro, Shoeg va adoptar aquesta tecnologia com a eina fonamental del seu discurs artístic, incorporant-la sobretot als directes perquè, com destaca, els sensors de moviment et “permeten prendre decisions al moment i és una manera molt plàstica de treballar amb el so i la imatge”.
Els sensors de moviment et permeten convertir el moviment corporal en altres realitats. Sents com si estiguessis pintant amb la imatge o amb el so.
