A la poetessa Mireia Calafell, la crisi del coronavirus li ha suposat una doble frustració. Per una banda, el festival Barcelona Poesia, que ella codirigeix amb Josep Pedrals des del 2018, s’havia de celebrar aquest mes de maig. Per l’altra, aquest abril havia de publicar un nou poemari, acompanyat d’una campanya de promoció i signatures que no s’ha fet. A l”Àrtic’ hem aprofitat per parlar amb ella d’això i de ser poeta en temps de confinament.
Barcelona Poesia
El Barcelona Poesia és un dels festivals més rellevants per a rapsodes i poetes barcelonins. Amb 22 anys de vida, el festival ha acollit alguns dels i les millors poetes vius i ha reivindicat la figura dels grans noms de la poesia catalana. L’edició d’enguany, que s’havia de celebrar al maig, s’ha posposat fins a la tardor, i tindrà lloc del 13 al 18 d’octubre. El festival es farà en combinació amb Ciutat Oberta Biennal de Pensament i el poeta lleidatà Txema Martínez rebrà el premi que el fa guanyador dels Jocs Florals 2020.
“Amb el Josep Pedrals i amb tot l’equip del Barcelona Poesia i de l’ICUB estem buscant una manera de que sigui possible tenir una presencialitat d’actes i d’esdeveniments de diferents formats, però alhora també pensant en un contingut que pugui estar en paral·lel de manera digital.”
‘Nosaltres, qui’
Mireia Calafell ha publicat aquest mes d’abril el poemari ‘Nosaltres, qui’, editat per la Breu Edicions. Poeta de la fragilitat del cos i de la vida, Calafell escriu des de l’experiència i, en el seu nou llibre, reflexiona sobre qui som, i sobre la manca d’humanitat dels entorns asèptics, que ens aïllen com a individus. Un tema que cobra força en aquests temps de confinament, on la vida es veu i es viu a través d’una mascareta i uns guants de goma. Mireia Calafell parla de la importància de la poesia com a desllorigador d’una societat que ha de recordar que sent i que està viva.
“Ara mateix, jo crec que la poesia ens és necessària”
El seu nou llibre s’ha pogut aconseguir a les llibreries des de la setmana passada, quan els comerços s’han començat a obrir. Una bona ocasió de recuperar els valors que ens fan humans a través de l’escriptura.
