La cantant i compositora Nathy Peluso s’ha convertit en un dels grans valors de la música urbana actual. Ara, després de publicar un EP i un recopilatori i d’actuar en alguns dels escenaris més importants de la música de casa nostra, treu el seu primer LP, ‘Calambre’, i el ve a presentar a l”Àrtic’.

 

Nathy Peluso, l’huracà

L’argentina Nathy Peluso és una d’aquelles cantants amb tant de carisma que, abans de treure el seu primer disc, ja era tota una estrella. Nascuda a Buenos Aires i criada al barri de Saavedra, la Natalia va emigrar amb la seva família a Espanya, on va començar a estudiar comunicació audiovisual, va fer classes de teatre físic i va treballar en una cadena de muntatge i en diversos hotels. I, mentrestant, la Nathy cantava estàndards del jazz i pujava vídeos a YouTube que la van fer molt popular. I de les xarxes, la nostra convidada d’avui va saltar als estudis de gravació, on va editar una “mixtape” i un EP, i va fer-se seus escenaris com el del Primavera Sound o el del Sónar.

“El que té de bo la impulsivitat és poder aprendre a liderar-la. Perquè l’impuls té alguna cosa d’improvisació que és fresca. L’impuls és interessant. Com ho tramitem, aquesta és la qüestió.”

Ara, després de rebre dues nominacions als Grammy Llatins, aquest huracà musical capaç de mesclar la salsa amb el soul, el rap o el funk ha patit un ‘Calambre’. I, per això, nosaltres l’hem convidada a seure còmodament al nostre sofà i, si cal, li fem unes fregues al peu.

Un “calambre” que ens fa ballar

‘Calambre’ és el primer LP de Nathy Peluso, un disc en què la mescla d’estils de l’argentina, del hip-hop a la salsa, es fa palesa. Nascuda a Buenos Aires, va emigrar a Espanya de ben jove, i des de fa un any i mig viu a Barcelona. Aquí ha acabat de compondre, durant el confinament, ‘Buenos Aires’, una cançó que li ha valgut una nominació als Latin Grammy Awards d’enguany en la categoria de millor cançó alternativa.

“Jo sempre intento representar la nostra condició humana i m’encanta mostrar-me com una persona que és també sensible, fràgil… I en aquesta etapa tan difícil que ens ha tocat viure a tots, posar-li una mica de banda sonora des d’un cantó positiu. És una nostàlgia positiva.”

Peluso n’ha rebut una altra com a millor nou artista, i rubrica així una carrera ascendent en què la seva veu empoderada i, com diria ella, “sandunguera”, s’ha fet sentir amb força i amb caràcter.