L’escriptora i filòsofa Montse Barderi reflexiona sobre l’amor i la filosofia en el seu llibre ‘Manual d’amor aristotèlic per a dones del segle XXI’.
Aristòtil ens ensenya a estimar
Montse Barderi ha escrit un manual basat en els ensenyaments del filòsof Aristòtil sent conscient, tot i així, que el grec mai va escriure pensant en el sexe femení. A través de les reflexions incloses, sobretot, a ‘Ètica a Nicòmac’, Barderi trasllada el pensament aristotèlic als nostres temps.
Què significa estimar? Aquesta és una de les premisses d’aquest llibre, en què l’amor es considera un acte de generositat i entrega. El masclisme i el mite de l’amor romàntic han convertit l’acte d’enamorar-se i estimar en una trampa per a les dones, però cal recordar que l’amor és compartir la teva vulnerabilitat.
La persona enamorada, la persona que estima, és una persona especialment vulnerable. I, per tant, ha de tenir eines perquè, d’alguna manera, està panxa enlaire com els gossos quan es rendeixen i diuen: ‘Confio en tu, fes el que vulguis’. I està molt bé.
Estimar és oferir la teva vulnerabilitat però també és molt important, i això és el que intento dir una vegada i una altra, que a partir de la primera hòstia t’aixequis i te’n vagis. O sigui, confia, l’amor és confiança, l’amor és aquest lliurament, però si te la foten marxa”
La naturalesa del mal
En el seu nou llibre, Montse Barderi no té manies a l’hora de diferenciar la gent bona de la dolenta. En uns temps de correcció política, de relativismes i grisos, ens diu que el mal existeix, i que en ocasions les relacions sentimentals i l’amor cap als altres poden veure’s afectats per persones tòxiques.
“Hi ha molts psicòpates funcionals. Tothom veu les pel·lícules i pensa: ‘El psicòpata és aquell que mata en sèrie’. Però hi ha psicòpates funcionals que no maten i viuen, treballen i són entre nosaltres.
Són persones a qui el patiment dels altres no els afecta. I també els coneixeràs per una frase que diuen sempre: ‘Jo ara he de mirar per mi’. És molt típica. ‘Jo ara m’estic aprenent a estimar, jo m’he de prioritzar’. Sempre són ells, ells, ells… i a partir de no sé quants ‘ells’ no hi ha res. No existeix després l’altre, mai. Una altra prova del cotó fluix: quan tu pateixes i plores i això no li afecta en absolut. Això és la prova que ets al costat d’un psicòpata funcional”
Montse Barderi, el feminisme com a camp de treball
La sabadellenca Montse Barderi ha fet de la paraula escrita la seva millor eina i del feminisme, el seu camp de treball. Escriptora, filòsofa i especialista en estudis de gènere, ha reivindicat el paper de 86 ‘Dones úniques’, ens ha explicat, juntament amb Emma Vilarasau, el ‘Camí d’anada i tornada’ d’una pionera com Annemarie Schwarzenbach, i ha retratat tres generacions de mares i filles unides per ‘La memòria de l’aigua’.
Tot això, a més d’haver estat patrona de la Fundació Maria-Mercè Marçal o comissària de l’Any Teresa Pàmies el 2019. I ara, ens proposa un ‘Manual d’amor aristotèlic per a dones del segle XXI’, i per això avui, l’endemà de Sant Valentí, l’hem convidat a l”Àrtic’, on sabem que, com diria ella, en realitat el veritable amor és el que no fa mal.
