La filòsofa Marina Garcés afirma que sense una relació d’iguals, en què es convidi els alumnes a aprendre i no se’ls ho imposi, l’educació no és possible. És una de les reflexions del seu nou llibre ‘Escola d’aprenents’, que avui ens ve a presentar a l”Àrtic’, just el dia en què comença un nou trimestre a les escoles.
Marina Garcés, mestra i aprenent
‘Escola d’aprenents’, el nou llibre de Marina Garcés, ens convida a reflexionar sobre el nostre doble paper de mestres i d’aprenents, una condició que no s’abandona mai del tot. Conceptes com la vergonya de l’alumne, la influència del capitalisme en l’educació, la relació amb els professors o el principi d’autoritat queden ben presents en aquest assaig que radiografia l’estat de salut de l’educació actual.
Jo no reivindicaré una nova autoritat. Penso que d’autoritat n’hi segueix havent, i molta. El que passa és que ja no estan aquestes figures tradicionals de l’autoritat, sinó que està un sistema de funcionament molt autoritari que és burocràtic, que és quantitatiu, que és economicista, que està basat només en una evidència constant de resultats molt determinats i que fa que tots acabem —professors, mestres, pares, tothom, avaluadors— treballant per aquest sistema tan autoritari. Per tant, millor que entenguem on està l’autoritat abans de reivindicar noves autoritats i potser fem sistemes menys autoritaris entre tots.”
En aquesta línia de pensar com ens eduquem, Marina Garcés proposa canviar la pregunta del clàssic “Què aprenem” a un “Què volem aprendre” que inclogui tots els actors de l’educació: mestres i alumnes. Junts, en el que ella anomena l’aliança dels aprenents, es pot elaborar una educació més inclusiva i humana que ajudi a forjar una societat més justa i igualitària.
L’aprenentatge no pot ser una transmissió, una declaració o una impressió sobre l’altre. És un convit, és al revés, és un “vine i fem-ho junts; vine i anem-ho a pensar, vine i anem-ho a viure”. I mai no ho viurem igual, ni mai ho pensarem igual, ni mai no ho farem igual, ni mai tocarem aquella peça igual, ni mai veurem el món igual, per sort. Però si no hi ha convit no hi ha aprenentatge possible, no hi ha relació possible.”
Marina Garcés i l’activisme reflexiu
La barcelonina Marina Garcés ha cultivat al llarg de la seva carrera una de les eines més importants per enfrontar-se al món d’avui: el pensament crític. Formada i doctorada a la Universitat de Barcelona, ha alternat la seva feina com a professora amb la de directora de l’Aula Oberta de l’Institut d’Humanitats del CCCB, és directora del Màster de Filosofia per a Reptes Contemporanis de la UOC i ha escrit llibres com ‘Filosofia inacabada’, ‘ ‘Nova il·lustració radical’ o ‘Ciutat princesa’. I amb tot plegat, ha bastit un ideari que ens convida al feminisme activista, a la reapropiació ciutadana de la política i a repensar la societat, i s’ha convertit en una de les veus de referència de la nova filosofia en català. Ara, la Marina ens proposa que reflexionem sobre un dels pilars bàsics de la nostra vida: l’educació, i per això avui comencem l’any amb ella a l”Àrtic’, perquè un dels nostres grans plaers és continuar aprenent sempre.
