Hi ha vida més enllà de l”Àrtic’, això ho tenim clar. Més enllà del que seria estrictament el nostre ecosistema cultural, hi ha un món audiovisual amb vida pròpia, on les xarxes socials viralitzen continguts d’interès com a mínim qüestionable. Els “beefs” a Twitter, els “hypes” inexplicables, els “likes” aleatoris i l’última tendència a Tik Tok són coses que, passades pel filtre de l’Anna Pacheco i l’Andrea Gumes, segur que tenen més sentit. Amb les dues, un cop al mes, intentarem desxifrar un món que, com l’Àrtic, a vegades, també està en perill de fondre’s o, directament, d’implosionar.
Avui reflexionen sobre l’autosuperació en temps de pandèmia i la ideologia darrere dels missatges d’autoajuda.
Si vols, pots?
Internet és ple d’articles que bàsicament et donen consells per ser positius en temps del coronavirus. Diuen: “La covid et dona una oportunitat magnífica per entrenar les fortaleses de caràcter i treure el millor de nosaltres mateixos”. Parlen, per suposat, de saviesa, espiritualitat, aprenentatges, sentit de l’humor… No esperis que et digui que la gent que tendeix a afrontar millor les coses té una cosa molt important i es diu diners al banc, habitatge assegurat, feina. Cosetes.
La teoria del “si vols, pots” individualitza els problemes en comptes de col·lectivitzar-los. Si a tu et diuen que si estàs fracassant és perquè les teves fortaleses de caràcter són una merdeta, doncs millor. En cap cas et plantejaràs que no tens feina perquè vivim un sistema estructuralment injust, que necessita que hi hagi persones a l’atur o a la pobresa. I que si no arribes a final de mes és perquè, ens molts casos, no hi ha forma humana d’arribar-hi. Seguiràs pensant que alguna cosa has fet malament tu.
És ideologia pura del capitalisme. Amb la cultura de l’autoajuda abans acabes canviant la teva habitació pel fengshui i les energies, o apuntant-te a un taller de realització personal, que sortint al carrer a manifestar-te.
‘La promesa de la felicidad’
La Sara Ahmed, que és una autora que us recomanem moltíssim, té un llibre que es diu la ‘La promesa de la felicidad’. Bàsicament explica aquesta idea que la felicitat — l’entusiasme, la voluntat de superació— és un imperatiu que ens disciplina. La idea comercial de ser feliços, passi el que passi, anul·lant la sensació de tristesa o depressió no ens permet veure el potencial polític que té o tindria el malestar.
