L’activista, escriptora, youtubera i extreballadora sexual Amarna Miller ha passat per l”Àrtic’ per parlar-nos del seu nou llibre: ‘Vírgenes, esposas, amantes y putas’.
La por com a imposició social
Al seu nou llibre, Amarna Miller reflexiona sobre la situació de la dona en la societat actual. A través de la seva experiència personal, però també aportant dades i estudis, ens recorda que la dona neix ja condicionada pel seu gènere, i creix educada en la por al seu entorn. Quan es comença a fer gran, se la responsabilitza dels perills als qual està exposada i se li recorda que no pot tornar sola de nit, que la faldilla no ha de ser gaire curta… Amb tot plegat, se la limita a una sèrie de rols socials i se li impedeix créixer a escala personal.
A més, la dona s’ha vist mancada de referents femenins en la majoria dels àmbits de la societat, cosa que exemplifica molt bé Amarna Miller, quan parla d’una entrevista en què, a la pregunta de quins eren els seus models, no va saber dir-ne ni un que fos una dona d’èxit. Tot plegat forma part d’una mateixa estratègia social per mantenir un control ferri sobre el gènere femení.
A les dones, des que som petites, ens eduquen en la por, la por a la violència i, en concret, a la violència sexual. I la por a la possibilitat que aquesta violència succeeixi limita molt la manera en què interaccionem amb el món, la manera en què vestim, en què actuem amb els homes… Limita tot perquè, d’alguna manera, se’ns responsabilitza, se’ns culpabilitza. I aquest és el segon matís: la culpa, com la identitat femenina, està construïda entorn al sentiment que som responsables de les coses que ens passen.
L’amor i el plaer
Al seu llibre, Amarna Miller també ens parla dels mites de l’amor romàntic i es refereix a una relació tòxica amb un maltractador que va patir quan era més jove. A aquella terrible vivència s’hi sumen reflexions sobre el desig de la dona com a instrument empoderador que cal conèixer millor, però també sobre la relació amb el nostre propi cos i sobre la indústria pornogràfica, que ella ha conegut molt bé.
Els seus anys com a actriu de cinema X li han servit per veure els dos cantons de l’ofici, el masclista que predomina en moltes produccions però també el feminista, que vol parlar del plaer de la dona, que continua sent un dels grans comptes a resoldre del feminisme contemporani. La relació amb el desig femení ha estat, tradicionalment, tapat per una societat masclista que ha tendit a menysprear-lo.
Hem de connectar amb el nostre desig i el nostre plaer. Durant els últims anys veig una gran evolució en aquest àmbit. Que hi hagi joguines sexuals que s’hagin convertit en l’aparell electrònic més venut durant mesos em sembla una reivindicació del plaer femení, però crec que encara hi ha una desconnexió cap als desigs.
El plaer el tenim més connectat, però els desigs, les fantasies, el permetre’ns voler coses d’una forma legítima… Em ve de gust això: em ve de gust que el sexe que tindrem ara, posaré jo les normes i es farà com a mi m’agrada. Això ens costa, perquè encara hi ha molta complaença, hi ha moltes ganes de viure el nostre plaer a través del plaer de l’altra persona.
L’heterodòxia d’Amarna Miller
La madrilenya Amarna Miller va triar el seu nom artístic combinant una regió egípcia a la vora del Nil i el cognom d’un dels escriptors nord-americans més destacats del segle XX. Llicenciada en Belles Arts, bibliòfila convençuda i amant de la fotografia i els viatges, amb 19 anys va fundar la seva pròpia empresa, amb la qual va produir i protagonitzar pel·lícules pornogràfiques. I en un món com aquest, dominat pels homes, l’Amarna va alçar una veu feminista i militant a favor de l’ètica professional i en contra dels abusos de gènere, un posicionament del qual sempre n’ha fet bandera.
Artista polifacètica, ha publicat llibres, ha escrit poesia, ha protagonitzat instal·lacions de videoart i ha presentat programes de televisió. I sumat a tot això, ara ens presenta ‘Vírgenes, esposas, amantes y putas’, en què vol donar veu a algunes de les pors i les lluites de la dona contemporània. I per això, avui l’hem convidada a l”Àrtic’, on sabem que la lluita contra les pors és l’únic camí que ens farà lliures.
