Mireia Boya Busquet ha exercit de professora d’universitat, regidora, diputada i escriptora. I en totes aquestes tasques la seva veu ha estat de les que s’han fet sentir. Nascuda en un poblet de la regió d’Occitània, va destacar com a militant de la CUP a Lleida, cosa que li va valer ser escollida a les primàries del seu partit i, al final, ocupar un escó del Parlament. Però ara fa un any, la Mireia va anunciar que deixava la secretaria nacional de la formació i el seu càrrec de diputada per diversos capítols d’assetjament psicològic viscuts en el si de la CUP, cosa que no li ha impedit seguir reivindicant causes com el feminisme, l’anticapitalisme o l’eutanàsia des de diverses tribunes públiques. I ara ha escrit un llibre en què trenca el silenci, el seu i el de moltes altres que han callat durant molt de temps. I per això avui la convidem a l”Àrtic’, on li garantim que sempre tindrà un espai per parlar amb llibertat total.
Mireia Boya trenca el silenci
A ‘Trencar el silenci’, Mireia Boya Busquet s’enfronta a alguns dels moments crítics que ha viscut des del 2016. El llibre s’inicia amb la mort de la seva mare, la també exdiputada Maria Pilar Busquets, i repassa els fets de l’1 d’octubre, les agressions psicològiques que va patir en el si de la CUP o el diagnòstic d’esclerosi múltiple que li ha suposat replantejar-se moltes coses de la seva vida.
“I el tema de la mort digna… Si jo puc triar-ho tot o pràcticament tot a la meva vida, per què no he de poder triar com morir i quan morir en una situació de patiment? Com aquesta educació catòlica que ens han inoculat no ens permet parlar del final de la vida d’alguna manera. I com tot és reduir-ho a aquest patiment, aquesta culpa per haver viscut com has viscut… Jo crec que tot això cal aparcar-ho.”
I tot ho fa des d’una perspectiva feminista, conscient que, si les dones haguessin tingut un paper més rellevant en alguns dels episodis que descriu, potser les coses haurien anat d’una manera millor.
L’esquerra masclista
Mireia Boya Busquet seu al nostre sofà enmig de rebombori que ha causat el cas de l’alcalde d’Argentona, Eudald Calvo, de la CUP, que ha hagut de dimitir del seu càrrec per les acusacions d’assetjament sexual. El degotall de denúncies que l’han seguit, acusant membres de l’esquerra independentista de comportaments masclistes, han tingut en l’etiqueta #matxisEI un bon altaveu, i han fet palès que la xacra del masclisme afecta tot l’espectre polític, fins i tot a aquells partits que tenen protocols per prevenir-ho.
“Jo vaig tenir la primera idea d’escriure un llibre des de la ràbia d’un dia molt concret: una entrevista a Dolors Bassa i Meritxell Borràs que li va fer la Mònica Terribas en què la Dolors va acabar dient: “ens hem sentit molt soles i invisibilitzades a Alcalá Meco”, quan estaven a la presó. I vaig pensar que quina merda de país estàvem construint si permetíem que dues dones que havien estat allà se sentissin així de soles.”
Mireia Boya Busquet ve a l”Àrtic’ el dia després de la manifestació del 8 de maç, que un any més ha aplegat milers de persones als carrers de Barcelona per reivindicar la igualtat de gènere i el feminisme.
