Aquestes son les recomanacions musicals del mes de juny de 2020. Fes clic al següent enllaç si vols estar al dia de les últimes novetats discogràfiques actualitzades per l’equip de l’’Àrtic’.
Setmana del 22 al 28 de juny
Arca & Rosalía
‘KLK’
Aquesta setmana hem estrenat nova estació i Rosalía i Arca han volgut celebrar-ho llançant una ferma candidata a cançó de l’estiu. ‘KLK’ és la primera col·laboració de les dues artistes, tot i que Rosalía ja havia fet servir veus d’Arca durant una actuació als premis Grammy Llatins de l’any passat. El tema forma part de ‘KiCk i’, el nou disc de la cantant transgènere veneçolana que també es publica aquesta setmana i del qual ja havia avançat les cançons ‘Mequetrefe’, ‘Nonbinary’ i ‘Time’, a més de compartir un senzill de 62 minuts a principis d’any. ‘KLK’ està basada en un instrument de percussió veneçolà anomenat furruco i fusiona els universos musicals de la cantant de Sant Esteve Sesrovires amb l’experimentació electrònica i pop d’Arca. Una pista molt ballable per a les nits d’estiu, encara que sigui amb distància de seguretat.
Degraey
‘Not So Far’
César Perals, Victor Paradis, Iván Pizarro i Luc Espinach són els membres de Degraey, una banda barcelonina que va debutar el 2016 amb l’LP autoeditat ‘Chrysalis’, amb el qual van actuar a diversos festivals de l’àmbit del rock i el metal estatal com l’AMFest o el Resurrection. L’any passat van publicar ‘Reveries’, un disc en què feien evolucionar el seu postmetal amb seqüències progressives i atmosfèriques contrastades amb riffs intensos i veus, a estones melòdiques i d’altres punyents. Ara estrenen el videoclip de ‘Not so far’, una cançó en la línia introspectiva i fosca del grup en què conflueixen la serenitat i la ràbia. El vídeo, realitzat per Mauricio Pellegrineti (àlies ensambl.io) és un viatge hipnòtic de textures creades mitjançant reaccions físiques i químiques capturades en primers plans.
Neil Young
‘Homegrown’
Han passat quasi 46 anys des que Neil Young va enregistrar ‘Homegrown’ fins que el canadenc ha decidit ara treure aquest LP a la llum. L’àlbum són 12 temes sobre la fi d’una història d’amor que Young tenia prevista publicar com a continuació del seu mític ‘Harvest’, del 1972, però l’impacte emocional que li suposava fer-ho després de la seva ruptura sentimental amb l’actriu Carrie Snodress va fer que el deixés guardat al seu arxiu personal. Les cintes amb ‘Homegrown’, enregistrades en analògic entre els anys 74 i 75, han quedat amagades fins ara, que han estat restaurades i masteritzades: tot un regal per als fans de Young.
Ladilla Rusa
‘Macarrones pop’
La vida no seria la mateixa sense els Ladilla Rusa: l’any 2017 els periodistes Tania Lozano i Víctor F. Clares, amics des de la infantesa, van decidir formar un duet d’electropop. El que va començar com una broma entre amics ha acabat en una màquina meravellosa per crear èxits imprescindibles per a qualsevol festa, revetlla o fins i tot festival de música: el 5 juliol actuaran al Cruïlla XXS, al Poble Espanyol, amb totes les entrades esgotades. La darrera proposta musical d’aquest grup amant de la rumba bakala és el tema ‘Macarrones pop’, la història de com Toni Genil va preparar un plat de pasta a Michael Jackson. La cançó, publicada de cara a l’estiu, arriba un any després de triomfar amb el tema ‘KITT y los coches del pasado’ i dos després del seu disc de debut, ‘Estado del malestar’, editat per El Genio Equivocado.
Setmana del 15 al 21 de juny
Bob Dylan
‘Rough and Rowdy Ways’
‘Rough and rowdy ways’ és el nou disc de Bob Dylan, el primer que edita amb temes propis des del disc ‘Tempest’, ara fa vuit anys. Entre les cançons de l’àlbum hi ha ‘Murder Most Foul’, la cançó que Dylan va publicar enmig del confinament: 17 minuts de piano, violí, bateria i prop de 1.400 paraules recitades pel premi Nobel sobre JFK i els somnis trencats dels anys 60. La legió de fans de Bob Dylan ja parlen d’aquest nou àlbum, el número 39, com una obra mestra (una altra) de la darrera etapa del cantautor. I segur que no és una exageració, és… Bob Dylan.
Vic Mirallas & MARO
‘Mi Condena’
Jove però sobradament preparat, Vic Mirallas ve rebre formació clàssica des de petit i va aconseguir una beca per estudiar a la prestigiosa escola de música de Berklee, a Boston. Allà el director artístic d’Alejandro Sanz va detectar aviat el seu talent i des de llavors ha anat de gira amb el cantant madrileny com a saxofonista i corista. Allà també ha conegut Maro, amb la qual treu ara un nou single que tanca el seu EP, ‘Volumen II’, en el qual ha publicat cinc cançons acompanyat d’artistes com Camilo, Don Patricio, Bely Basarte, Muerdo, Escandaloso Xpótiso i Karina Pasian. ‘Mi condena’, de fet, estava composta originalment per Alejandro Sanz i Shakira però, finalment, aquesta col·laboració no es va materialitzar i Vic Mirallas s’ha quedat la composició per afegir-la al seu repertori. La veu dolça de la cantant portuguesa encaixa orgànicament amb la seva en aquesta cançó que combina la música urbana, ritmes llatins i flamencs i influències jazz.
Larkin Poe
‘Self Made Man’
Si encara no heu escoltat Larkin Poe, pel nom podríeu deduir que es tracta d’un cantautor amb algun tipus de vincle familiar amb el cèlebre escriptor Edgar Allan Poe. Us equivocaríeu, però no del tot. Larkin Poe són Rebecca i Megan Lovell, dues germanes descendents d’un home que, efectivament era cosí del geni romàntic i que ha inspirat el nom del grup. Sovint comparades amb l’emblemàtic grup de rock del sud The Allman Brothers –també liderat per dos germans – , les Lovell reivindiquen el seu dret a distingir-se dels homes predecessors. En aquesta línia titulen el seu nou disc, ‘Self made man’, un conjunt de cançons empoderades d’aquestes dues multiinstrumentistes amb formació clàssica que cavalquen entre el country, el blues i el soul agafant les regnes del so amb la guitarra però deixant emportar-se, a estones, per la música gospel i espiritual.
Pol Batlle
‘Colmena’
Ljubliana & the Seawolf es van fer el seu lloc en l’escena alternativa de Barcelona amb discos que han transitat de l’indie folk o els ritmes balcànics al rock místic, sempre amb voluntat experimental. El gener del 2019 van publicar ‘Libra’, el seu tercer disc i de moment l’últim, donat que el cantant i líder del projecte, Pol Batlle, acaba d’iniciar una nova etapa en solitari. El músic surt del confinament amb un nou single i videoclip, ‘Colmena’, que sembla allunyar-se dels sons més rockers del seu passat per donar pas a l’onirisme electrònic. El debut arriba amb el segell del festival Vida, que ja ha avançat que aquesta és només la primera d’un seguit de cançons de caire intimista i filosòfic que ampliaran l’imaginari del músic.
Setmana del 8 al 14 de juny
Toteking
‘Carne Picá’
Just la setmana que es va anunciar el confinament, vam entrevistar el raper sevillà Toteking amb motiu de la publicació del seu llibre autobiogràfic, ‘Búnker’, editat per l’editorial barcelonina Blackie Books. Al final de la trobada, ens va confessar que, tot i tenir per endavant diversos actes promocionals, ja tenia ganes de tornar a posar-se a l’ordinador a escriure, que era un addicte. A finals de maig i malgrat no haver pogut fer presentacions amb públic ni participar a Sant Jordi o a la Fira del Llibre de Madrid, el seu ‘búnker’ ja havia venut més de 15.000 exemplars. Però prendre’s un descans o ser conformista no ha estat el que l’ha convertit en gran referent del rap de l’estat espanyol des dels 90, i fent honor a les seves paraules, el raper s’ha mantingut molt actiu durant el confinament. El 9 d’abril va publicar un videoclip gravat a l’estudi de casa seva, ‘Ya me ven’, i aquesta setmana treu nou single, ‘Carne Picá’, ideat sobre un riff de guitarra elèctrica i en què assenyala l’especulació immobiliària i la competitivitat en els mercats com a origen dels mals de la societat espanyola dels últims 25 anys. Però no es queda aquí, i en la lletra reparteix crítiques als “pijos”, a les confraries andaluses, als turistes imprudents o als moderns de postureig. No deixa canya dreta, ni tan sols la seva.
Hinds
‘The Prettiest Curse’
Hinds són quatre noies de Madrid que fan (bona) música, que canten en anglès (i ara també en castellà). Són conegudes al Regne Unit (i també als Estats Units) i han compartit escenari amb grans bandes internacionals com, per exemple, The Strokes. Si encara no les coneixeu ara acaben de treure disc, el tercer. Es titula ‘The Prettiest Curse’ i ha estat enregistrat a Nova York amb Jenn Decilveo, productora de bandes com The Wombats o Bat For Lashes. Potser la novetat d’incorporar teclats i sintetitzadors les ha acabat apropant al pop. Però que ningú no s’espanti, Carlota Cosials, Ana García Perrote, Ade Martín i Amber Grimbergen continuen fidels al seu so garatge lo-fi que les ha fet triomfar en l’àmbit anglosaxó. Ah, i la portada és obra de la fotògrafa Ouka Leele.
Dellafuente
‘Descanso en poder’
Ja fa setmanes que Dellafuente deixa anar una a una les cançons que componen el seu nou disc que, ara sí, ha sortit al complet amb el títol de ‘Descanso en poder’. L’expressió s’ha començat a fer servir en contrast amb l’habitual “descansi en pau” per denunciar els assassinats de caire homòfob o racista. Però aquest vessant reivindicatiu no és l’únic rerefons del títol, que també sona a comiat del músic de Granada, que ja fa temps que se sent incòmode amb l’etiqueta de música urbana i fa servir l’expressió “música folklòrica atemporal” per referir-se a l’estil que fa… o al menys vol fer. Certament ja va sorprendre amb un notable canvi estilístic a principis d’aquest any, quan va publicar el seu primer disc sota el pseudònim de Taifa Yallah, una aventura musical amb clara vinculació sonora i estètica amb l’Andalusia àrab i una instrumentació que cabalga entre el rock, el flamenc o el rap. Potser ‘Descanso en poder’ és un epitafi que somriu per última vegada els sons urbans més ballables alhora que obre el camí cap a una resurrecció d’un nou ésser solemne i híbrid.
King Gizzard & the Lizard Wizard
‘Chunky Shrapnel’
Alguna vegada la crítica ha dit que l’edició d’un disc recopilatori o un directe acostuma a significar la mort creativa d’un grup. Aquest no és el cas dels australians King Gizzard and The Lizard Wizard que, en 10 anys, han publicat 15 discos i que ara presenten 16 temes enregistrats durant el seu tour de l’any passat en un doble disc en vinil. Un LP que recull els directes frenètics a diferents ciutats europees com Londres, Manchester, Madrid o Barcelona. I és que la banda que lidera Stu Mackenzie es mou sense complexes entre el rock psicodèlic, el krautrock, el garage o, fins i tot, el trash metal.
Setmana de l’1 al 7 de juny
Mala Rodríguez
‘Mala’
El hip hop i la música urbana en general no entraven, a l’estat espanyol, en la categoria de “mainstream” quan va arribar el canvi de mil·lenni. Però, tot i així, hi va haver una artista capaç de fer-se un nom en un gènere encara alternatiu i copat majoritàriament per homes. Era María Rodríguez, de nom artístic Mala Rodríguez i que tothom coneix com La Mala. En el seu debut ja va deixar bocabadat el panorama musical amb un estil distintiu que fusionava cant flamenc amb bases innovadores i un fraseig molt característic. Ara, sabent-se pionera i amb la música urbana en un altre estatus, l’andalusa treu nou disc després de set anys de silenci discogràfic. I ho fa sense prejudicis i abraçant els nous corrents i generacions que aprofiten ara el camí que ella i algunes altres aventureres van obrir fa 20 anys. En el seu setè disc, “Mala”, escoltem una de les figures del trap nacional, Cecilio G; la cantant sortida d”Operación Triunfo’ Lola Indigo, o una de les grans referents del bounce, Big Freedia. Però, sobretot, escoltem una artista que no ha perdut la seva essència i l’ha sabut enriquir amb sonoritats llatines i electròniques per continuar escopint versos amb contundència i veritat.
Run The Jewels
‘RTJ4’
La violència sistèmica dels cossos policials dels Estats Units contra la comunitat negra es va cobrar una nova víctima el dilluns 25 de maig a Minneapolis. L’assassinat de George Floyd en mans d’un policia amb la complicitat de la resta d’agents que estaven presents en el crim ha provocat una onada de protestes antiracistes als carrers i també tot tipus de reaccions i declaracions d’artistes i entitats del món de l’espectacle. Un dels grups que més s’han mullat ha estat Run The Jewels que, des de la seva formació el 2013, sempre ha estat contundent en les seves lletres i aparicions públiques contra l’opressió racial i moltes de les polítiques de Donald Trump. Arran dels successos dels últims dies, el duet format per Killer Mike i El-P ha decidit avançar uns dies la publicació del seu nou disc, “RTJ4”, i l’ha penjat per descàrrega gratuïta al web animant els seus seguidors a fer donacions a un seguit d’ONG i associacions que lluiten per la igualtat i la justícia, incloent-hi els advocats que defensen les persones arrestades durant les protestes. Els diners estan doblement ben invertits perquè es tracta d’un disc líricament agitat i profund i amb una producció sonora que respecta les virtuts clàssiques del hip hop sense caure en el conservadorisme reticent a les aproximacions de les noves generacions al gènere.
Lady Gaga
‘Chromatica’
La pel·lícula ‘Ha nacido una estrella’ va canviar la percepció que molta gent tenia de Lady Gaga, que en els seus inicis va explotar una estètica extravagant per convertir-se en una icona del pop global fent bandera de la diferència i la inadaptació. Els seus monstres, com ella anomena els seus fans, ja van ser testimonis d’una transformació substancial de la cantant al disc de jazz en col·laboració amb Tony Bennett i, sobretot, al seu cinquè àlbum d’estudi, “Joanne”, en què explorava una faceta més country i mostrava una imatge despresa d’excentricitats. Però l’estrena del drama romàntic de Bradley Cooper, amb qui el coprotagonitzava, va revelar per a molta gent una Lady Gaga desconeguda, que interpretava, com a cantautora country, i a duet amb l’actor, la cançó ‘Shallow’. Després de guanyar l’Oscar per ser coautora del tema, Stefani Joanne Angelina Germanotta sembla que vol canviar d’etapa i acaba de publicar un disc en què recupera la seva cara més festiva i gamberra. “Chromatica” és un treball més desvergonyit amb aires dels noranta i fins i tot volgudament kitsch, que compensa a estones la cancel·lació del festival d’Eurovisió d’enguany. El primer single de presentació, ‘Stupid Love’, o la col·laboració més recent amb Ariana Grande (que ja és número 1 als Estats Units) ja feien preveure que Lady Gaga volia deixar enrere etapes més fosques i introspectives per pintar de colors alegres un 2020 que demana a crits sortir del gris.
Roger Usart
‘La vida que pren’
Heu desitjat mai tenir poders sobrenaturals per combatre les vostres pors o vèncer les dificultats quotidianes? Doncs, potser no cal convertir-se en Carrie ni en Eleven si cuineu amistats sòlides i hi afegiu una bona dosi d’enginy i valentia. Almenys aquesta sembla la lliçó que es pot treure del nou videoclip de Roger Usart, que ell mateix ha ideat i Guillem Roma (que, a part de músic, és comunicador audiovisual) ha dirigit. ‘La vida que pren’ parla de l’aprenentatge i de com en els nostres errors hi ha la clau del creixement personal, que pot anar de la mà de les persones que ens ajuden i conformen el nostre cercle vital. La cançó serveix com a avançament del nou disc del cantautor, “Llamp de bosc”, que serà el primer del músic cantant íntegrament en català després de dos àlbums en anglès, “Cage without a bird” i “Songs from a twisted neck”. Si partim de l’optimisme i confiem en la comunitat científica i la treva del planeta, el treball es publicarà a la tardor i es presentarà a la sala Vol dins del festival Curtcircuit.
Travis
‘A Ghost’
Quina diríeu que ha estat la cançó més destacada del confinament? N’hi ha hagut moltes i diverses, i és que la creativitat ha aflorat durant aquests dies i en alguns casos ha assolit cotes molt elevades. De fet, aquesta setmana s’ha publicat un sòlid candidat a millor videoclip concebut i gravat durant la quarantena. ‘A Ghost’ és el primer single d’avançament de “10 Songs”, el nou disc de Travis, que tornen quatre anys després del seu darrer treball. Per escoltar sencer el nou disc de la banda escocesa, amb totes les cançons, haurem d’esperar encara fins al 9 d’octubre, però de moment ja n’han compartit un primer videoclip, creat pel vocalista Fran Healy i el seu fill de 14 anys, Clay. Just abans de la crisi pandèmica, el grup tenia prevista la gravació d’un vídeo en què el vocalista cantava la tornada acompanyat per tres fantasmes, però no van arribar a rodar-lo i, aleshores, Healy va decidir dibuixar-lo. 2.500 dibuixos en 30 dies per crear una animació rotoscòpica amb especial gust per la composició, la cinematografia i referències al món de l’art o el videojoc. Si bé la moda de fer videoclips animats és patent des de principis d’any, en aquest cas té un mèrit especial donades les circumstàncies.
