Iván Morales s’estrena al Teatre Nacional de Catalunya amb ‘Heroïnes o res’, un espectacle en què els joves són els protagonistes. Morales i els intèrprets Bruno Bergonzini i Tai Fati han vingut a parlar-nos-en.
El TNC, per als joves
‘Heroïnes o res’ neix d’un encàrrec del Teatre Nacional de Catalunya a Iván Morales. La idea era parlar dels joves en un espectacle, però el director i dramaturg va decidir donar-li la volta i plantejar-ho no només com un text sobre els joves, sinó també adreçat als joves.
“Des del TNC la idea era molt clara de fer una cosa per funcions escolars i, per això, també tenia molt clar que hi havia una responsabilitat. Estem al 2021. Jo no podia fer una obra sobre gent jove on no hi hagués la diversitat que sempre hi ha hagut, però que avui en dia ja clama al cel.
Per mi el gran èxit, més enllà d’exhaurir, és anar al TNC a veure aquestes escolars i veure noies negres a la platea amb 16 anys, o amb el hijab i, evidentment, gent blanca, però una platea diversa veient una obra amb gent com ella i després podent xerrar i generar aquests referents, de dir potser la propera obra la pots escriure i dirigir tu.”
Iván Morales
El resultat de tot plegat és aquest espectacle que té com a punt de partida les inquietuds d’un grup teatral que sap que mai no podrà actuar en un escenari com el TNC, així que ha decidit segrestar-lo i fer una funció de ‘Cyrano de Bergerac’ que sigui, al mateix temps, un acte reivindicatiu fet per a aquells que han sigut apartats del sistema: els joves precaris, racialitzats, marginats i “gender-fluids”. Aquells que, en definitiva, formen la joventut actual. Una joventut enrabiada, atrapada en el dilema de ser heroïna… o res.
L’associació entre Iván Morales i Bruno Bergonzini
A l’hora d’escriure ‘Heroïnes o res’, Iván Morales va tenir clar que volia tornar a comptar amb Bruno Bergonzini. L’actor, amic de Morales des de fa molts anys i company d’una manera d’entendre el teatre, torna als escenaris interpretant el Dídac, que serà el mentor dels joves de l’espectacle, a qui passarà el testimoni de les arts escèniques enteses com a mecanisme de revolta. Al seu costat, quatre joves intèrprets amb molt de futur: Tai Fati, Àrid Soldevila, Pau Escobar i Emma Clarke.
“Crec que hi ha 17 versions de guió i ara encara ens van canviant coses. I m’agafo una mica al que deia l’Iván Morales, jo crec que tot aquest procés que vam fer a l’agost i setembre de fer dues setmanes de ‘workshop’ ens va anar molt bé per crear un espai de confort entre totes nosaltres, entre l’equip artístic amb l’Iván Morales i, també, per generar un espai on poder dir la teva, sabent que t’estan escoltant, on tu també escoltes perquè no ho saps tot.
Jo he après un munt. Jo no soc la mateixa persona que vaig començar el procés, perquè de cop i volta et planteges moltes coses. Potser et penses que saps unes coses i, de cop i volta, apareixen companys, companyes que hi afegeixen de noves, que tu potser no hi havies arribat i ha estat un procés d’aprenentatge pur i dur.”
Tai Fati
L’heroïcitat del teatre
Tot i que entre l’Iván Morales i el Bruno Bergonzini, d’una banda, i la Tai Fati, de l’altra, hi ha un parell de generacions de distància, podríem dir que comparteixen una sensibilitat teatral que mantenen sempre jove. Nascuts a Barcelona, han fet dels escenaris i els platós la seva llar i el paisatge on expressar les seves inquietuds i, fins i tot, la seva ràbia, ja sigui a través de la interpretació, la direcció o l’escriptura.
I amb aquesta sintonia que tenen els esperits afins que defugen del teatre acomodat i aburgesat, a la vella amistat que uneix l’Iván i el Bruno ara s’hi suma la Tai, i “totis plegadis” formen un supergrup d”Heroïnes o res’. I per això avui visiten l”Àrtic’, on sabem que fer teatre en temps de crisi és una necessitat, però també una heroïcitat.
