El duo d’artistes Broomberg&Chanarin ha consumat el seu suïcidi artístic a Barcelona. La seva història com a parella va començar fa més de 20 anys a la revista ‘Colors de Benetton‘, però amb els anys van anar deixant de banda la seva feina com a fotoperiodistes per dedicar-se a la fotografia artística, per exemple, el 2008 l’exèrcit britànic els va convidar a l’Afganistan per retratar la guerra, però ells van decidir deixar les càmeres a casa i anar amb un rotlle de paper fotogràfic dins d’una caixa de grans dimensions. ‘El dia que no va morir ningú’, aquest és el títol del projecte, els artistes van obrir la caixa i van exposar el paper fotogràfic durant 20 segons al sol, la fotografia pràcticament va quedar velada, els artistes volien denunciar l’absurditat del projecte. Després de centenars de projectes plegats han decidit posar fi a la seva relació artística.

Adam Broomberg (Johannesburgo, 1970) i Oliver Chanarin (Londres, 1971) van enviar un camió de 13 metres amb tota la seva obra al Centre d’Art Contemporani Fabra i Coats. L’exposició “The late estate Broomberg&Chanarin” és la primera retrospectiva pòstuma dels artistes que canvia cada dia. Una arxivera que es troba a la mateixa exposició va obrint les desenes de caixes amb material per anar exposant.


Fina Miralles: “La gent té por de ser qui és”

Com ha de ser una exposició?

Martí Anson (Mataró, 1967) presenta una exposició que canvia cada dia, es transforma segons el públic que la visita, una exposició que no és una exposició, podria ser una antiexposició, però per l’artista és una exposició de debò. Martí Anson ha deixat centenars de llistons de fusta i alguna construcció i, a partir d’aquí, toca jugar, toca imaginar com podria ser una exposició, de fet, com ha de ser una exposició? L’artista trenca totes les regles perquè a través de la paròdia i la interacció ens plantegem què és una exposició o com voldríem que fossin les exposicions.

El Centre d’Art Contemporani Fabra i Coats

El 2008 es va decidir traslladar el centre d’art de Barcelona, que era al Santa Mònica, al Canòdrom però encara no estava rehabilitat i només es va fer una primera exposició, finalment es va decidir portar el centre d’art a la Fabra i Coats, que es va inaugurar el 2012, però fins al 2019 no ha tingut una programació estable i una directora, Joana Hurtado, que, tot i els problemes burocràtics i laborals, està assentant el centre d’art al barri i a Barcelona.