Per jugar a escacs calen 64 caselles, 32 peces i dos contrincants. Però sobre l’escenari del Romea ‘La partida d’escacs’ recau cada nit sobre un sol jugador, Jordi Bosch. L’actor és el mestre de cerimònies d’un transatlàntic que viatja d’Europa a Amèrica poc després de la Segona Guerra Mundial. En aquest escenari coincideixen el campió mundial d’escacs, Mirko Czentovicz, i el senyor B., un burgès vienès que fuig dels nazis i que demostra una habilitat sorprenent en el joc. Qui guanyarà la partida?

Iván Morales, acompanyat del seu equip artístic, ha liderat aquesta adaptació de ‘Novel·la d’escacs’, l’últim llibre que va escriure Stefan Zweig abans de morir. Amb dramatúrgia d’Anna Maria Ricart, el muntatge supera el repte d’escenificar un joc d’escacs sense recórrer al taulell. L’escenografia, la llum i l’espai sonor remen a favor de Bosch en una partida coreografiada en què l’actor fa un viatge interpretatiu per molts registres i personatges de la novel·la.

Les dues cares de la monomania

Una obsessió et pot salvar la vida, però alhora pot obrir-te les portes de la bogeria. Aquesta és la contradicció en què Stefan Zweig posa el protagonista de la seva història, el senyor B., que desenvolupa una fixació pels escacs per sobreviure al trauma del nazisme. Una monomania que s’emmiralla en l’obsessió extrema de l’autor austríac sobre el destí de la humanitat. El seu desencís amb el context europeu que el va empènyer a l’exili va tenir un final tràgic, el febrer del 1942, quan Zweig es va suïcidar amb la seva dona, Lotte Altmann, a la ciutat brasilera de Petrópolis.