La seva infància i els primers contactes amb la música clàssica europea i el tango
Per entendre la música de Piazzolla hem d’entendre com va ser la seva vida. Ell va néixer a l’Argentina, però de molt petit els seus pares van traslladar-se a viure a Nova York, i és allà on va créixer. I als vuit anys li van regalar el seu primer bandoneó. També és en aquella època quan va rebre les primeres classes de música, i el seu mestre (Bela Wilda) era deixeble d’un gran compositor rus: S. Rakhmaninov. Gràcies a Wilda, Piazzolla va descobrir Rakhmaninov, però també Schumann o Bach. Per tant, va rebre una sòlida formació musical europea.
Un cop a Nova York, Piazzolla va conèixer Carlos Gardel, qui va ser molt important per ell. Va néixer a l’Argentina, va tenir formació europea i Gardel li va saber veure el talent musical, però li va dir que tocava el tango “como un Gallego”. Però que ell l’ajudaria a millorar. Finalment no va poder ajudar-lo perquè el pare de Piazzolla li va impedir participar en la gira a la qual Gardel va convidar el jove Piazzola (de només 14 anys) i, coses del destí, l’avió de Gardel es va estavellar durant la gira, morint ell i tota la companyia.
Piazzola apareix de figurant a la pel·lícula ‘El día que me quieras’ (1935), protagonitzada per Carlos Gardel
El seu trasllat a París i la influència de Nadia Boulanger
Amb 32 anys li van oferir anar a París a millorar els seus coneixements musicals i allà es va topar amb una de les professores de música (tot i que també directora i compositora) més importants del segle XX: Nadia Boulanger (professora també de Leonard Bernstein, Philip Glass, Daniel Barenboim o Quincy Jones). Boulanger va aconsellar Piazzolla de no abandonar mai ni el tango ni la clàssica i d’aquí van sortir moltes de les seves grans obres:
‘Adiós Nonino’ és una composició per a bandoneó i orquestra simfònica d’Ástor Piazzolla dedicada al seu pare
Gràcies a totes aquestes influències, Piazzolla va poder crear la seva identitat musical i posar el tango a l’altura de la “música clàssica”. Però amb això no en va tenir prou, ja que també va voler portar-lo cap al món del jazz, amb exemples com aquest:
Astor Piazzolla i el seu quintet de jazz interpretant ‘Libertango’ en una actuació del 1977 a la televisió suïssa
Música clàssica amb aires llatins
Piazzolla no va ser l’únic que va acostar la música clàssica als aires llatins. El compositor americà Leonard Bernstein va crear una dansa per a una òpera musical amb dues bandes llatines rivals: el ‘Mambo’, de ‘West Side story’.
Un altre compositor important per a Piazzolla va ser George Gershwin, ja que el seu pare en va ser un gran admirador. Encara en la seva etapa com a estudiant, Gershwin va fer una visita a Cuba i el resultat va ser una fantàstica ‘Obertura cubana’.
Hem vist dos compositors americans que miren cap al món llatí, però també hi ha compositors llatins, com el també argentí Alberto Ginastera (que va ser mestre de Piazzolla), qui va crear una mena de suite amb tot de “danses argentines”.
Leonard Bernstein va compondre el ‘Mambo’ de ‘West Side story’ (1961)
