El Xavi Pardo torna a l”Àrtic’ per repassar alguns dels espectacles que ocupen la cartellera teatral durant aquests dies. Aquest mes passem per La Villarroel, el Teatre Lliure, la Sala Flyhard, la Sala Beckett i el Teatre Borràs, amb comèdies negres, espectacles didàctics i una cosa semblant al teatre documental.

Els cinc muntatges que ha vist el Xavi Pardo darrerament

  • ’23 F Anatomia d’un instant’ és l’adaptació d’Àlex Rigola del llibre de Javier Cercas en el 40è aniversari del cop d’estat fallit del 23-F. Un llibre entre l’assaig i la crònica periodística que, sobretot, posava l’accent en el gest de l’aleshores president del Govern espanyol en funcions, Adolfo Suárez, que es va mantenir assegut a l’escó mentre les bales brunzien per l’hemicicle. Rigola ha fet una bona adaptació del llibre, una adaptació fidel, en un muntatge que gairebé sembla una classe d’història. I ho fa a quatre veus, amb la Roser Vilajosana, vestida amb tern —rotllo Suárez—, i amb el Pep Cruz, el Xavi Sáez i l’Enric Auquer disfressats d’unicorn, subratllant el contrast d’uns fets que malgrat ser reals podrien ser pura fantasia. En general, però, el muntatge és excessivament neutre, hi falta més atreviment, una visió més personal, més política.
    • ’23 F Anatomia d’un instant’ es pot veure al Teatre Lliure de Gràcia fins al 2 de maig. Les entrades costen entre 9 i 29 euros.

  • Sixto Paz porta a La Villarroel ‘Classe’, una peça dels irlandesos Iseult Golden i David Horan sobre el món de l’educació dirigida per Pau Carrió. Sixto Paz és una companyia molt coherent, amb una trajectòria molt definida i amb una predilecció evident pels nous valors del teatre anglosaxó. Ens han permès descobrir autors com Nick Payne, Mike Bartlett o Duncan Macmillan, amb aquell muntatge de ‘Pulmons’, en què Pau Roca i Carlota Olcina també compartien escenari. En aquest cas se’ls afegeix Pol López, en una peça de Golden i Horan, dos autors irlandesos que han retratat amb molta lucidesa el món de les aules i el paper que juga l’educació dins la societat i el sistema. Temes gens simples, però combinats amb tocs de comèdia, perfectament equilibrats per la direcció de Pau Carrió, que sap dosificar molt bé la comicitat del text. 
    • ‘Classe’ es pot veure a La Villarroel fins al 9 de maig. Les entrades costen entre 18 i 28 euros.

  • ‘La vida pornogràfica’ és una d’aquelles obres en què per poc que expliquis ja fas espòiler. El punt de partida és un vídeo que uns pares regalen al fill quan fa 18 anys, on han anat recopilant totes les seves primeres vegades. El text aborda les crisis de parella i sobretot el fet de ser pares i l’educació dels fills des d’una òptica poc convencional. És un dels trets distintius del teatre de Carles Mallol (que fa uns anys ja va passar per la Flyhard amb ‘Mata el teu alumne’). És un teatre que no busca necessàriament la versemblança i que sovint ens porta a l’àmbit de l’estranyesa, de la comèdia incòmoda. El text és una crítica a una societat en què només existeix allò que tenim gravat en vídeo, allò que capturem en una pantalla. Això fa que estiguem tan pendents de gravar de quin record deixarem per la posteritat que gairebé ens oblidem de viure aquell instant. I a la vegada això ens permet tenir uns records selectius, editar-los, fins i tot, i eliminar aquells que no volem conservar.
    • ‘La vida pornogràfica’ es pot veure a la Sala Flyhard fins al 24 de maig. Les entrades costen 20 euros.

  • Daniela Feixas estrena ‘Sandra’, text guanyador del premi SGAE de teatre Jardiel Poncela 2019, dins el cicle #jotambé de la Beckett. Una obra protagonitzada per Josep Julien i Elena Tarrats que interpreten una mena de conte sobre la violència en la infantesa. Ell és un escriptor solitari, bona persona però amb un món interior una mica tèrbol; i ella, una nena que fuig d’algú o d’alguna cosa i que sembla bastant clar que ha patit algun tipus d’abús. Tota la peça té l’aire d’un conte tenebrós, una mena de thriller obscur i, de fet, no podem descartar que tot plegat no sigui fruit de la imaginació d’aquest escriptor de novel·la negra. Segons com, és molt probable que tot passi dins el seu cap, que en realitat s’estigui imaginant totes aquestes històries (perquè la noia és especialista a fabular i inventar-se històries) i que estigui parlant sol amb el gat que de tant en tant se li cola al jardí. 
    • ‘Sandra’ es pot veure a la Sala Beckett fins al 2 de maig. Les entrades costen entre 10 i 20 euros.

  • ‘Sopar amb batalla’ és una comèdia negra sense límits de Jordi Casanovas que disposa de rostres televisius com Peter Vives, Mar del Hoyo o Jordi Coll. Un sopar que ni tan sols comença, ja que un dels convidats d’aquesta reunió d’amics fa una broma amb molt mala llet que desencadena una tempesta de proporcions èpiques. Tampoc no entrarem a revelar els girs de guió, que en té (i uns quants), però sí que direm que és una comèdia negra, negríssima, que precisament juga a això, a l’excés, a saltar-se tots els límits per descol·locar l’espectador, que es pregunti fins a quin punt serà capaç de degenerar la situació. Punts en contra: els personatges resulten excessivament esquemàtics; hi ha situacions (com la teràpia de resolució de conflictes) que no acaben d’encaixar… Punts a favor: la sorpresa, el fet de fugir de la comèdia convencional i les picades d’ullet a ‘Un déu salvatge’ o a ‘El ángel exterminador’, de Buñuel.
    • ‘Sopar amb batalla’ es pot veure al Teatre Borràs fins al 2 de maig. Les entrades costen entre 21,9 i 27,9 euros.

Avançament de la cartellera teatral per als propers dies

Sense sortir de la plaça de Margarida Xirgu, ens arriben dues setmanes molt interessants! Atenció al que passarà a banda i banda de la plaça.

Al Mercat de les Flors, hi trobarem aquest cap de setmana el nou espectacle de Vero Cendoya, després de l’èxit de ‘La partida’. Es tracta de ‘Bogumer’, una peça de dansa inclusiva inspirada en el judici que el revolucionari Anatoli Lunacharski va organitzar contra Déu acusant-lo de crims contra la humanitat, a la Rússia del 1918, després de l’enderrocament del tsar Nicolau I. I, la setmana vinent, qui ocuparà l’escenari del Mercat serà La Veronal amb ‘Sonoma’, un espectacle que escapa una mica als cànons de la companyia i que van estrenar en el marc del Grec de l’any passat. Una peça amb nou ballarines, inspirada en la Calanda medieval i en l’univers de Buñuel, i que ens parla de la necessitat de tornar als orígens, a aquesta cosa tan atàvica i ancestral. 

I a l’altra banda de la plaça de Margarida Xirgu, Pablo Messiez torna al Lliure amb ‘Las canciones’, un muntatge sensacional que ha estat un autèntic èxit als escenaris de Madrid. Messiez ens presenta un grup de persones que s’ajunten per escoltar cançons, sense més. De debò, és un must en tota regla, amb el segell tan personal de Pablo Messiez i amb un dels moments més catàrtics que trobareu en un escenari. I Messiez passarà el relleu a Alfredo Sanzol, amb el seu primer espectacle com a director del Centre Dramàtic Nacional: ‘El bar que se tragó a todos los españoles’. La peça s’inspira en la història de Jorge Arizmendi, un capellà navarrès que l’any 63 va decidir penjar els hàbits i anar-se’n als Estats Units a estudiar màrqueting. Un homenatge a tots els valents que no es van conformar amb somiar-la i es van atrevir a canviar de vida.