Georgina Latre és una barcelonina que, tot i no passar de la trentena, ja fa més de 20 anys que és als escenaris. Enamorada del teatre des dels nou, quan feia funcions escolars, amb només 13 ja era alumna d’Eòlia i, més tard, es va formar a l‘Escola de Teatre de Jacques Lecoq. I entremig dels estudis, la vam veure créixer des de l’adolescent de ‘Ventdelplà‘ fins a la jove que portava de cap a un “bon pare”, passant per la Hikikomori que s’aïllava a casa seva, o per la filla d’una família peculiar que vivia a Vilafranca. Ara, després de conèixer la realitat dels camps de refugiats a Grècia, Latre ens explica la seva experiència i ho fa en la curta distància d’El Maldà. I amb aquesta excusa l’hem convidada avui a l’Àrtic, on estem molt a favor del talent jove i, si és compromès, millor.
El viatge de Georgina Latre
Ara fa un parell d’anys, mentre la crisi dels refugiats sacsejava les consciències d’Europa, Georgina Latre i la dramaturga Laia Foguet van viatjar en un camp de refugiats de Grècia i, allà, van conèixer aquest drama que, durant uns mesos, va ocupar les planes dels informatius. Amb aquella experiència, Latre i Foguet ara presenten ‘Alhayat o la suma dels dies’, una crònica de la vida d’aquells que ja no tenen casa, que han hagut de fugir i malviuen sota la catifa de la vella Europa. La Júlia, el personatge que interpreta Latre, és una jove voluntària que decideix, amb l’ajuda d’uns refugiats, tornar-los l’esperança tot construint una biblioteca. A través de la paraula oral i escrita, potser podran recuperar la veu que les hem negat…
‘Alhayat o la suma dels dies’
Idea Original: Laia Foguet
Direcció: Aura Foguet
Lloc: El Maldà (Carrer del Pi, 5)
Dates: fins al 9 de febrer
Preu: de 14 a 20 euros
Horaris: de dimecres a dissabte a les 20.30h. Diumenge a les 19h.
Retorn a la Ruta del Bakalao
Tot i que va néixer el 1989, Georgina Latre sap bé què és la Ruta del Bakalao, que va omplir les nits de festa i música al litoral valencià. A ’42 km’ interpreta un dels tres joves que, junt amb Rafa Delacroix i Diana Gómez, baixaven cada cap de setmana a cremar-ho tot a les discoteques als 90. Una activitat que amagava tota la frustració d’una generació que veia com les promeses que els havien fet no s’acomplien. El mateix que li passa avui dia a la generació de Georgina Latre, atrapada entre la precarietat i la sensació que, en el fons, tot plegat era una estafa.
