L’Albert Salazar va començar a fer teatre de petit, com a activitat extraescolar, però, a diferència dels seus companys, ben aviat va haver de compaginar les classes de l’ESO amb l’escenari del Romea. Allà, amb només 14 anys, es va convertir en el fill d’una ‘Mama Medea’ amb direcció de Magda Puyo. Més tard, després de passar per l’escola Eòlia, l’Albert va viure amb l’Oriol Vila i la Raquel Salvador un ‘Paradise’ banyat de ‘Purpurina’. Ara, després de fer unes pràctiques al restaurant de Can Riera, canvia la jaqueta de cuiner per la dessuadora i el monopatí. El dilluns ens visita a l”Àrtic’ el Carlos, “Also Known As” Albert Salazar.
Un adolescent com qualsevol altre
El Carlos, el personatge que interpreta Albert Salazar, té 15 anys. Bé, al seu perfil de Tinder posa que en té 16, però això és el de menys. Aquí, la clau és que es tracta d’un adolescent qualsevol, amb les seves inseguretats i les seves fortaleses, amb el seus dubtes i les seves certeses inamovibles. Però el Carlos, a més, és un noi adoptat, d’origen magrebí, que porta amb una família catalana des que té tres anys. Aquest fet, absolutament intranscendent a la seva vida, resultarà fatal quan el Carlos conegui una noia, la Clàudia, i s’enamori d’ella.
La gran triomfadora dels Butaca
Amb aquesta premissa, Albert Salazar s’ha convertit en un dels noms de present del teatre de casa nostra. ‘AKA’, el text de Daniel J. Meyer i direcció de Montse Rodríguez Clusella, es va convertir en el nom més repetit a la nit dels premis Butaca. I Salazar, amb una interpretació magnètica, va recollir al premi al millor actor, constatant que la carrera d’aquest jove intèrpret té molt per oferir. I tot, sense haver d’utilitzar ni pseudònims, ni ‘AKA’s, ni noms falsos.
Un espectacle nascut a la FlyHard
A ‘A.K.A.’, Albert Salazar es posa a la pell d’en Carlos, un adolescent adoptat quan era molt petit per una família de classe mitjana. Amb 15 anys, coneix la Clàudia, s’escriuen al xat, s’agraden… i tot es precipita. Amb ‘A.K.A.’, Daniel J. Meyer signa el text i Montse Rodríguez Clusella la direcció d’un espectacle nascut a la Sala FlyHard i que ha passat per el Teatre Lliure i ha fet bolos per tot arreu. I ara, després de ser el gran triomfador als Premis Butaca d’enguany, recala a l’Off La Villarroel… i al sofà de l”Àrtic’.
