Francisco José Bueno té més d’un miler de discos dels Beatles al menjador de casa seva, però explica que el que és important no és el nombre, sinó l’estima que té per cada peça. Ara, totes les rareses que ha acumulat les mostra cada dimarts a la freqüència de Ràdio Gràcia, un programa que ja havia fet als anys 90 i que ha recuperat: ‘Pop go The Beatles’.
La col·lecció la va començar amb el disc ‘¡Qué noche la de aquel día!’, quan Bueno tenia 15 anys, per una recomanació del seu cosí, que treballava en una botiga de discos. Després d’escoltar el vinil, ja no es va desprendre de la música dels de Liverpool. “Vaig començar a sentir, realment em vaig quedar al·lucinat, en vull més. Llavors, vaig començar paral·lelament a fer la discografia normal dels Beatles, la que trobaves a les botigues i la discografia de col·leccionista, podríem dir, alternativa”, explica Bueno.
La Ruta del Vinil i les fires de discos
La discografia de col·leccionista als anys 80 la va anar nodrint amb les visites a les fires de discos, però també del que anomenaven la Ruta del Vinil. Diu que a Barcelona hi havia una vintena de botigues de músic des del carrer dels Tallers fins al de la Riera Baixa. Amb l’arribada d’internet tot ha canviat, i ara l’accés a les rareses ja no té fronteres.
Una de les curiositats de la col·lecció de Bueno és una col·lecció de postals poloneses. Explica que, com que durant el comunisme la música dels Beatles estava censurada, es van inventar una manera d’introduir-la al país per correus, a través de postals. “A cada postal, com que són petites, només hi cap una cançó. Vaig aconseguir l”A hard day’s night’, ‘¡Qué noche la de aquel día!’, vaig aconseguir tot l’elapé en postals poloneses”, diu orgullós Francisco José Bueno.
‘Pop go The Beatles’, programa de Ràdio Gràcia
Als anys 90 ja va començar a compartir a través de les ones radiofòniques les rareses que havia aconseguit dels Beatles i, des de fa uns mesos, ha tornat el programa ‘Pop go The Beatles’ a Ràdio Gràcia. Cada dimarts, a les 19 h, Bueno punxa versions inèdites i discos difícils de trobar que formen part de la seva col·lecció, un miler de discos que han ocupat el menjador de casa. El Francisco José apunta que “és una afició que realment no té fi; la fi te la posa l’espai que tinguis a casa”.
