L’escriptora i editora Elisabet Riera celebra cinc anys de l’editorial Wunderkammer i publica, amb Males Herbes, la novel·la ‘Efendi’.
Una distopia amb aires onírics
El protagonista d”Efendi’ viu a la Ciutat Blanca, en una societat que ha enterrat la memòria, l’espiritualitat, la cultura o, fins i tot, l’atzar. En aquest món profilàctic i controlat, la major interacció dels seus habitants és amb Efendi, una màquina que serveix de company, assistent i vigilant, que es presenta com a amic, però que té una vessant molt més sinistra.
Un dia, però, alguna cosa passa que s’escapa de la previsibilitat de la Ciutat Blanca. El protagonista del relat comença a tenir somnis en què veu un altre món, i aquesta possible realitat fora de la seva realitat el porta a fer-se moltes preguntes. Amb ‘Efendi’, Elisabet Riera evoca els grans clàssics de la ciència-ficció distòpica en un relat que mescla espiritualitat amb tecnologia, i que ens remet a una societat on la seguretat ha substituït a la vida. Una societat que, potser, no és tan diferent del nostre món pandèmic.
No faig distopia perquè el món que represento a la ciutat blanca, que diguéssim que és el punt de partida del llibre, jo crec que està molt a prop del nostre present. És només exagerar algunes coses, alguns detalls, alguns aspectes. Però estem molt a prop d’això. És a dir, una vida en què normalment estem treballant, molts de nosaltres la major part de les hores del dia, molts sols davant d’una pantalla.
Molt incomunicats de la vida, molt en un lloc tancat, en una atmosfera tancada. Amb poc contacte real, cada cop menys, amb els altres, i on tot el que és sensorial, instintiu, creatiu, cada cop el tenim més limitat perquè tot està dirigit a una productivitat i una efectivitat cada cop major, guiada sobretot per la tecnologia, el món digital, etcètera, etcètera”
Elisabet Riera
L’editorial de les curiositats
El 2016, mentre preparava ‘Llum’, el seu debut en la literatura en català, Elisabet Riera va decidir fundar el seu propi segell editorial: Wunderkammer. Agafant la paraula alemanya que designa un gabinet de curiositats dels que es van posar de moda al segle XIX, Riera va començar a rescatar texts i autors que no estaven tenint la visibilitat que es mereixien i que, d’alguna manera, compartien una perspectiva de la literatura transgressora i espiritual. Així, a noms com els de Valentine Penrose, Pierre Michon o Julia Kristeva s’hi van sumar escrits de Victor Hugo o Arthur Conan Doyle desconeguts a casa nostra i que reflexionaven sobre temes com l’espiritisme o les energies místiques.
Jo crec que el que faig, jo dic a vegades que faig, edició romàntica en el fons i en la forma. Per la manera com hem vist que fem els llibres, però també perquè crec que molts dels fils que m’interessen i dels que vaig tirant per trobar títols nous, etc., beuen de l’arbre del romanticisme. Que és del que venen molts corrents literaris que són els que a mi m’interessen. Són els romàntics, fills, cosins i parents llunyans. Però tots aquests que hem dit abans, d’alguna manera, tenen a veure amb aquest tronc del romanticisme, que és el que m’interessa”
Elisabet Riera
La iniciativa d’Elisabet Riera és encara més extrema i bibliòfila del que sembla, perquè de les diverses col·leccions amb què disposa Wunderkammer, la que exerceix funcions de senyera ha estat editada amb una impremta Minerva, seguint un procés antic i costós, però molt gratificant pel lector que entengui els llibres com un petit tresor. Aquest procés es ve a sumar a les despeses i els esforços d’un negoci com el d’una microeditorial, que obliga Elisabet Riera a fer tots els papers de l’auca, des de l’edició fins a la comunicació dels seus llibres, però que ens permet gaudir de títols tan importants com injustament arraconats.
Les armes contra el totalitarisme d’Elisabet Riera
La barcelonina Elisabet Riera té una relació d’amor apassionat amb la literatura, els llibres i la paraula escrita en general. Llicenciada en Periodisme a la Universitat Autònoma, ha estat editora i articulista en publicacions tan diverses com ‘Mente sana’, ‘National Geographic’ o el suplement ‘Culturas’ de ‘La Vanguardia’, entre d’altres. I tot plegat, mentre ens ensenyava a cultivar, consumir i fins i tot cuinar amb marihuana en els seus llibres de no-ficció, i es llençava a un món d’aventures literàries tot traçant ‘La línea del desierto’ acompanyada d’una colla de ‘Vidas gloriosas’.
El 2016, l’Elisabet va veure la ‘Llum’ i va decidir abordar la seva missió més agosarada: fundar l’editoral Wunderkammer, obstinada a recuperar per al gran públic rareses literàries, textos singulars i obres desconegudes de grans autors. I ara, la nostra convidada torna a les llibreries amb una distopia que potser no és tan lluyana com sembla del nostre present, i per això avui l’hem convidada a l’Àrtic, on també creiem fermament que la literatura és una arma efectiva contra els totalitarismes.
