L’ofici de periodista és recurrent a les sèries, en què acostumen a aparèixer professionals de tots els mitjans. És possible que la ficció ens faci semblar millors del que en realitat som? Hi ha certa tendència a sublimar la professió, però és cert que amb el pas del temps han anat sorgint sèries que tracten temes amb els quals ens podem sentir molt identificats. Avui, amb el Pep Prieto, repassem sèries sobre periodistes!

1. ‘Reyes de la noche’


Cristóbal Garrido i Adolfo Valor

Movistar, 2021


‘Reyes de la noche’ és una sèrie de producció espanyola que s’inspira en la rivalitat de dos periodistes esportius, José María García i José Ramón de la Morena. És el pretext per una història plena de gags i diàlegs molt divertits sobre la vida a la ràdio, la gestió dels egos i allò que no s’acostuma a veure del dia a dia dins dels estudis. És una sèrie que per descomptat farà xalar molt els periodistes que han treballat o treballen en una emissora, però també té tots els ingredients per agradar al gran públic. Això és, sobretot, perquè sap descriure molt bé els personatges i té un ritme endimoniat que enganxa de bon principi. Hi fan molt, també, els seus principals protagonistes, Javier Gutiérrez i Miki Esparbé. Salvant les distàncies, però és el més semblant a ‘Ràdio Cincinnati’ que s’ha vist en molt temps.

2. ‘The bold type’


Sarah Watson

Netflix/Amazon, 2017-2021


El món de la premsa és el marc ideal per parlar de relacions laborals, rivalitats i, també, d’aquelles coses que ens acaben unint als altres. És el que passa, per exemple, amb ‘The bold type’, en aquest cas, centrant-se en el paper de la dona en el món de la comunicació. Si el clàssic per excel·lència de fa unes dècades sobre la mirada femenina al periodisme va ser ‘Murphy Brown’, la de l’actualitat serà aquesta magnífica sèrie sobre tres reporteres d’una revista de moda. El millor de ‘The bold type’ és que els personatges transmeten molta veritat, i la història explora tant la seva vida personal com la professional sense deixar-se res al tinter. Per això, té unes seguidores i uns seguidors tan fidels: és àgil, divertida i, com a mínim, trenca uns quants clixés, a banda que vindria a demostrar que es poden fer sèries molt solvents sobre un tema sense que sembli que vol dir-ne la darrera paraula. S’ha anunciat que la cinquena temporada serà l’última.

3. ‘Press’


Mike Bartlett

Filmin, 2018


‘Press’ és una minisèrie britànica que parla de les transformacions de la premsa escrita. Segurament és la sèrie que més i millor parla del periodisme modern, perquè l’acció se situa en un diari que disposa a adaptar-se a l’era digital i els debats que això comporta: des de la sensació que internet imposa una immediatesa que va en detriment dels fonaments del periodisme, fins aquesta inevitable sensació que la informació del paper caduca en 10 minuts. És un retrat molt rigorós que mostra la part menys amable de l’ofici amb uns personatges molt creïbles que entren permanentment en conflicte entre ells mateixos i amb la seva feina. Vista en perspectiva, és la radiografia més precisa de les contradiccions d’aquesta feina que s’ha vist mai en televisió.

4. ‘Secret City’


Joanna Werner

Netflix, 2016-2019


Tradicionalment, les dones i homes del món periodístic són la perfecta excusa per als thrillers i les conspiracions. Hi ha sèries que les han sabut convertir en protagonistes de grans intrigues internacionals sense renunciar al rigor retratant l’ofici, com passa amb l’australiana ‘Secret City’. La difícil relació entre el periodisme i la política és un dels eixos d’aquesta magnífica sèrie sobre una periodista que, tot indagant una estranya successió de morts que no tenen una aparent relació, destapa una conspiració internacional que implica també els governs nord-americà i xinès. ‘Secret City’ brilla perquè és una intriga molt ben explicada i addictiva, i al mateix temps dedica una part considerable del seu temps a retratar l’equilibri entre la premsa i el poder polític. La seva protagonista és Anna Torv, actriu que alguns sempre relacionarem amb l’enyorada ‘Fringe’ i que també vam veure a ‘Mindhunter’.

5. ‘Tijuana’


Zayre Ferrer i Daniel Posada

Netflix, 2019 – actual


En molts casos, les sèries ja adopten una òptica molt periodística per explicar-se, perquè els serveix per posar el focus en denúncies molt necessàries. Això passa a una sèrie mexicana de Netflix que en el seu dia va passar molt desapercebuda però paga molt la pena: ‘Tiijuana’, una mirada molt dura a la corrupció de les altes esferes de Mèxic. La sèrie es basa en una investigació real i es nota, perquè està molt documentada i el retrat de personatges i situacions presenta una atenció al detall realment colpidora. La història comença quan un candidat a la presidència de Mèxic és tirotejat en ple carrer i els periodistes que investiguen el cas destapen la corrupció política que ha deixat el país en mans de delinqüents que actuen impunement per als seus propis interessos. És un relat dur i molt dramàtic que denuncia, a més, els riscos que corren els professionals de la comunicació quan intenten fer la seva feina.

6. ‘Novine (The paper)’


Ivica Đikić

Netflix, 2016 – actual


Gràcies a les sèries estem tenint mostres de com treballen els periodistes de diferents punts del món, fins i tot de països que, com Croàcia, fins ara no exportaven tantes sèries. Gràcies a Netflix hem pogut veure l’esplèndida ‘The paper’, una sèrie centrada en la necessitat de preservar els principis periodistes quan topen amb els interessos econòmics. L’acció passa a Croàcia, però el dilema que planteja és perfectament extrapolable a nombroses societats, entre les quals la nostra. Què passa quan un diari és adquirit per una gran corporació que encara, justament, tot allò que el periodisme hauria de denunciar. La sèrie té dos fronts que acaben confluint: en un, la compra del diari i les seves conseqüències per als professionals que hi treballen i, en l’altra, la investigació d’un cas criminal que en el fons hi està estretament relacionat. És una sèrie atípica, perquè es pren el seu temps per explicar les coses, però és molt interessant i està molt ben interpretada.  

7. ‘The newsroom’


Aaron Sorkin

HBO, 2012-2014


Acabem amb una sèrie que genera molta controvèrsia entre els periodistes. De fet, el món es divideix entre els periodistes que estimen i els periodistes que odien ‘The newsroom’. És una sèrie distreta i té bons moments, però a la vida real els periodistes no són tan llestos, tan brillants, tan carismàtics i, sobretot, tan rics. Fa la sensació, mirant-la, que el periodista ha vingut al món a donar grans sermons sobre la vida, la política, l’amor i qualsevol cosa que s’hi presti!