Amb només 31 anys, el navarrès Abel Azcona és un dels artistes més rellevants del panorama espanyol, i ho diem sense exagerar. Format a l’Escola d’Art de Pamplona, va ser als carrers d’aquesta ciutat que va dur a terme les seves primeres performances, en què ben aviat va abocar les seves vivències de petit, quan va patir abandó i abusos de diversos tipus.
“Considero la muerte un derecho y considero que yo quiero tener ese derecho. Porque a mi me obligaron a nacer y yo quiero saber cuando quiero morir. Y sé cómo”
Amb el temps, s’ha convertit en l’artista espanyol amb més exposicions internacionals, guanyador de premis importants a Nova York o a París i, amb les seves propostes, l’Abel ens ha parlat de la identitat, del sexe, del dolor i dels seus límits, i de la violència, ja sigui la personal o la col·lectiva. I sempre amb la voluntat de fer reaccionar el públic davant de temes com el masclisme, la hipocresia de les religions organitzades o l’auge dels feixismes.
“Yo creo que al final en España estamos viviendo un momento de implosión, en el que tiene que explotar por algún lado y en el que hay gente exiliada por sus ideas, en la que hay gente en la cárcel por sus ideas, en la que los artistas estamos perseguidos por nuestras ideas y tenemos que estar en los banquillos en vez de estar en una galería de arte, que es nuestro sitio”
Aquest artista, que ha exposat a Madrid, Chicago, Berlín o Bogotà, fa parada a l”Àrtic’, on creiem que el millor art és el que ens commou i ens remou per dins.
Viure, i potser morir, per l’art
Abel Azcona ha fet del seu cos el material amb què du a terme bona part del seu art. Ja sigui castigant-se en períodes de quasi inanició, fent-se tatuatges en zones poc habituals o prostituint-se pels carrers, Azcona mostra un compromís amb l’art que l’ha portat a arriscar la seva pròpia vida en més d’una ocasió.
“Tengo una pieza diseñada hace ya muchos años, con una galería y con un espacio, en la que la idea es que en esa pieza haya una carga vital. Yo defiendo este derecho. A mi me obligaron a nacer , pues yo ahora voy a decidir cuando muera”
Abel Azcona, l’artista polèmic
Azcona ha rebut amenaces i pressions per part dels sectors més conservadors de la societat. Les seves propostes han enfurismat la dreta, la moderada i la radical, que s’ha manifestat en contra seu. En l’espectacle ‘Amén’, va escriure la paraula “Pederastia” amb hòsties consagrades, cosa que va provocar la protesta de l’Església. La polèmica és un element important en la carrera d’un artista que sap que l’art que no remou no és art sinó comerç.
“Tengo denuncias de Vox, tengo denuncias de la Fundación Francisco Franco, tengo denuncias de Hazte Oir, tengo denuncias del Arzobispado de Pamplona y Tudela, tengo denuncias de Abogados Cristianos… Bueno, yo digo ‘Bando nacional'”
