Marcos Hourmann va ser el primer metge condemnat a Espanya per practicar l’eutanàsia. La matinada del 28 de març del 2005, una pacient terminal de 82 anys li va demanar que posés fi al dolor i l’asfíxia que patia en les últimes hores de la seva vida. Amb l’acord de la família, el cirurgià li va administrar una injecció de clorur de potassi i la dona va morir al cap de pocs minuts. Llavors, Hourmann va fer el que mai no havia fet ningú en aquest país: ho va deixar per escrit en l’informe mèdic, un gest que li va suposar viure un malson judicial, professional i mediàtic.
Producciones del Barrio ha decidit convertir el seu testimoni en una obra de teatre documental, en què és el mateix metge i no un actor qui explica la seva història al públic. ‘Celebraré mi muerte’ és una reflexió sobre la vida, la mort i la llibertat que codirigeixen Alberto San Juan i Víctor Morilla. La dramatúrgia s’ha teixit a partir d’entrevistes amb el protagonista, i transita pels moments biogràfics que el van portar a prendre aquella decisió.
El veredicte del públic
El muntatge també és el judici que mai no va tenir. Contra les seves conviccions, Hourmann es va declarar culpable d’homicidi i va acceptar el pacte que li oferia la fiscalia per evitar anar a la presó i poder continuar exercint la medicina. Això, però, li va impedir explicar-se. Ara ho fa sobre d’un escenari que comparteix amb un grup d’espectadors que, al seu torn, fan de jurat dels seus actes.
HORARIS I PREUS
Sala Beckett – fins al 26 de gener
De dimecres a dissabte – 20 h / Diumenge – 18 h
Entrades – de 10 a 20 euros
‘Suicide notes’, de Marc Caellas i David G. Torres
Abans de disparar-se un tret mortal a la seva casa de Colorado, l’escriptor i periodista nord-americà Hunter S. Thompson ja havia planificat el seu comiat. Les seves cendres serien escampades al cel amb un canó, sonaria Bob Dylan i hi hauria focs d’artifici. Un funeral més proper a una festa amb què l’autor de ‘Por i fàstic a Las Vegas’ va decidir afrontar la mort. La seva nota de suïcidi és un dels textos que conformen ‘Suicide Notes’, el segon espectacle de Marc Caellas i David G. Torres després de ‘Cielo TV’. En aquell primer muntatge, on feien un homenatge a la cultura del Nova York dels 80, es van adonar que molts dels seus referents artístics havien decidit acabar amb la seva vida.
‘Suicide notes’ afronta el tema del suïcidi sense càrregues morals ni judicis. Com un exercici de llibertat. Amb el duo electrònic Suicide com a punt de partida, la posada en escena es mou entre el recital i el concert, amb dos intèrprets que llegeixen les últimes paraules d’alguns dels artistes més icònics del segle XX i amb la música en directe de M.O.N.K. El públic es debat entre l’escolta i les ganes de ballar en un espectacle catàrtic que acaba sent una celebració de la vida.
El muntatge, que ja ha acabat a l’Antic Teatre, tindrà continuïtat els propers mesos a l’espai ADN Platform.
La cançó suïcida prohibida
Parlar del suïcidi provoca més suïcidis? És un dels interrogants que planteja ‘Suicide notes’, que inclou en el seu repertori una cançó maleïda, ‘Gloomy Sunday’. La partitura va ser composta pel pianista hongarès Rezső Seress el 1933 i la lletra melancòlica va crear al seu voltant una llegenda negra segons la qual escoltar-la incitava al suïcidi. Billie Holiday, Elvis Costello i Björk són alguns dels artistes que s’han atrevit a versionar un tema que va estar prohibit durant més de sis dècades a la BBC, on no es va poder escoltar fins al 2002.
