“William Klein. Manifest” és el títol d’una gran retrospectiva dedicada al fotògraf nord-americà que es pot veure a La Pedrera entre el 6 de març i el 30 de setembre. Comissariada per la crítica d’art Raphaëlle Stopin, la mostra inclou algunes peces fins ara inèdites de William Klein, un referent de la fotografia del segle XX.

L’exposició fa palès el seu paper com a renovador, a mitjans del segle passat, del llenguatge fotogràfic. Però va més enllà. Gràcies a peces poc exhibides, es pot percebre un artista total, que va apropar-se a la pintura, al disseny gràfic i al cinema. En aquest diàleg entre disciplines se’n pot resseguir, per exemple, l’interès per l’abstracció.

William Klein, fotògraf renovador

El vessant més conegut de Klein és el de fotògraf de carrer. Retornat a Nova York el 1954, va agafar la càmera i va retratar el batec sorollós i sovint barroer de la ciutat. I ho va fer trencant tots els codis de correcció tècnica, emprant desenfocaments i enquadraments poc ortodoxos. “Tots els accidents de correcció els empra amb finalitats expressives”, comenta Raphaëlle Stopin, la comissària. A la mostra es poden veure també fotografies de carrer de ciutats com París, Roma, Moscou o Tòquio.

Una de les peces inèdites que inclou l’exposició és la maqueta del llibre que va fer sobre Nova York, que va tenir una gran repercussió. No han estat gairebé mai exposades tampoc les pintures dels inicis, o els panells lletristes, centrats en la tipografia com a element expressiu, descontextualitzats, sense contingut llegible. S’hi poden veure també algunes de les pel·lícules que va rodar, i treballs pictòrics amb els contactes dels rotlles de fotografia.

La mostra es tanca amb un espai dedicat a la fotografia de moda. Klein va treballar assíduament per a la revista ‘Vogue’, que li va donar certa llibertat com a creador. Ell va ser dels primers a dur les models al mig del carrer, envoltades de gent.

“William Klein. Manifest” continua la línia de recuperació de la memòria dels fotògrafs més destacats del segle XX, que La Pedrera va iniciar amb Colita i que va continuar després amb Pomés, Catany, Miserachs o Cualladó.