EJ Marais

Aïda Camprubí: Què tenen en comú l’Albani, l’Elsa, l’Alfonso i la Gabriela Richardson? Que tots han col·laborat amb l’EJ Marais, que és un artista i productor que connecta amb una gran diversitat de sensibilitats i ara s’atreveix a mostrar un projecte propi que ha evolucionat des de l’R&B de dormitori fins a la superbanda que avui porta en directe. Ens presentarà al plató de ‘Feeel’ les seves primeres composicions editades originalment per Twin Records i físicament per La Castanya.

Aïda Camprubí: Hola, EJ. Com estàs?

EJ Marais: Hola, Aïda. Molt bé.

Aïda Camprubí: Fa molt temps que fas música i fa molt de temps que et vaig al darrere perquè tinguis un projecte sòlid i el puguis portar al ‘Feeel’. Així que em fa molta il·lusió que hi siguis.

EJ Marais: És una cosa llarga de fer, crec. Passar del directe sempre porta molt temps, a construir una banda, tirar endavant la meva idea, fer alguna cosa que sigui sòlida. Una banda que no fos el format karaoke.

Aïda Camprubí: Sí, com Sean Nicholas Savage, amb qui has compartit escenari, oi?

EJ Marais: Sí, és que jo crec que està molt bé aquell format, però s’ha de tenir molta presència escènica per enfrontar-t’hi. Posar-te allà i endollar un micro i cantar, només cantar. I no ho sé, jo sempre he tocat amb bandes i em veig més còmode amb una banda. A part que ens agrada la germanor, compartir coses, assajar... aquestes coses crec que són importants.

Aïda Camprubí: Acompanyen molt i, sobretot, tenint en compte que tot el teu projecte l’has fet al teu dormitori, oi? Com qui diu... la composició, més o menys.

EJ Marais: Més o menys. Sí, va començar com en diversos estudis, com de l'ordinador a una fàbrica de fer cançons, una mica, i a partir d’allà…. Vaig començar-ho a Istanbul fa tres anys. Vaig anar a viure allà i em sentia una mica aïllat, com una mica un representant de la cultura occidental, amb les coses bones i les dolentes. La música era molt diferent allà. I allà és on em vaig plantejar per primera vegada: “Vinga, fem un disc”. D’això en fa dos anys i mig o així. I ara justament sortirà el disc a l'abril amb La Castanya.

Aïda Camprubí: De fet, avui ens presentaràs temes inèdits, que escoltarem. Així que [està] bé poder tenir el primer tast d’aquest disc que presentes. I què hi feies a Istanbul?

EJ Marais: Hi vaig anar com… em vaig cansar de Barcelona i vaig anar allà, suposadament hi anava a treballar, però no hi vaig treballar mai.

Aïda Camprubí: Vas treballar en el teu projecte, que ja és molt.

EJ Marais: Sí.

Aïda Camprubí: Perquè, a més, fa molts anys que et veig que estàs involucrat fent música. Primer, vas tenir un projecte que es deia Ed Constanza. Però, a més a més, no sempre t’has mostrat de cara al públic, has treballat amb un fotimer d’artistes, però més com a productor, o molt més, no ho sé… sense exposar-te tant.

EJ Marais: Jo crec que he fet molta música, però no n’hem tret tanta. Llavors ara serà quan tregui aquest disc, crec que em trauré un pes de sobre molt gros, perquè són cançons que he estat fent durant aquests dos anys, que no he ensenyat ningú. En vaig fer un tast amb amb el single de ‘Love’ i el de ‘Better’, i a partir d’allà la meva idea és continuar fent música i discos. Deixar-ho una mica endarrere i continuar fent discos, que és el que vull fer realment.

Aïda Camprubí: Posar-t'hi de debò.

EJ Marais: O sigui, jo crec que de debò, m’hi havia posat abans.

Aïda Camprubí: És veritat.

EJ Marais: Però per moltes coses, pels mitjans, i sempre és molt difícil arrencar, i és que es tarda temps en aquestes coses. Bé, no ho sé.

Aïda Camprubí: A fer-les i després trobar la gent amb qui vols treballar, oi? Perquè... com has anat formant la banda? Com n’han anat apareixent els diferents integrants? Perquè avui, de fet, és el primer concert de l’Odil, la teclista, amb qui has estat assajant fins ara. Com han anat entrant dins el projecte?

EJ Marais: Vam ser primer l’Aleix, jo i l’Elsa. I ens molestava que havíem de tirar pregravats, com tota la cançó, quan ens equivocàvem no podíem dir: “Va, doncs, allarguem”, com un grup de rock diguéssim, que si s’equivoca una estructura, ens podem mirar i dir: “Allarguem això”, i no es nota, saps? Però, en el nostre cas, quan pregravàvem anava tot molt meticulosament a temps i si t’equivocaves ja es perdia tot.

Aïda Camprubí: És clar, o t’enganxaves ràpid a la cançó o ja havies perdut la cançó o la pista.

EJ Marais: Sí, i no ho sé, m’agrada molt més, tenim el punt friqui que ens agraden els sintetitzadors i això, i ens agradaria anar afinant aquestes coses i poder fer una mica d'improvisació, inclús, estaria bé.

Aïda Camprubí: Com enllaçar les cançons, potser, o donar-te espai durant el concert per veure què en surt…

EJ Marais: Com poder fer ambients o sons que hi hagi, o sigui, quan es toca en una banda arriba un punt que els integrants es poden entendre bé i hi ha tot un dinamisme, un vocabulari no parlat que m’agradaria arribar en aquest punt.

Aïda Camprubí: De fet, diuen que qualsevol persona, quan un grup de persones es posen a tocar juntes i aconsegueixen tocar un ritme o una peça sigui la que sigui alhora, és com que les ones cerebrals es posen al mateix nivell. I si ja ha arribat això i a sobre et pots entendre gestualment o inconscientment amb les altres persones perquè surtin aquestes improvisacions, és quan arribes ja al súmmum de compenatració.

EJ Marais: Sí, crec que ens queden per fer molts concerts, que esperem que durant aquest 2020 en fem molts.

Aïda Camprubí: Sí.

EJ Marais: I agafar rodatge.

Aïda Camprubí: Segur que us en sortiran molts perquè el projecte, vaja crec que la gent quan el comenci a escoltar al·lucinarà. De fet, va sortir per primer cop a Twin Records que és una plataforma internacional, que no és ni d’aquí. Com va sorgir aquesta connexió?

EJ Marais: Doncs Starling, que portava True Panther, el segell i després va decidir fundar aquesta disquera, que és també com una distribuïdora, tot en línia, i ell va agafant cançons d’artistes que li agraden, i li vam enviar, li va agradar i ho va treure.

Aïda Camprubí: Què creus que tens en comú amb la resta d’artistes que formen part d’aquesta família?

EJ Marais: Tots ens movem com en un terreny que no és ni 100 % música urbana, ni indie i està una mica al mig.

Aïda Camprubí: És clar, és com una nova barreja d’estils que en el fons està generant un nou concepte, potser, oi?

EJ Marais: Sí, perquè l’indie crec que tenia un punt que podia ser molt tradicionalista, fins i tot conservador, com amb temes com l’Auto-Tune, els ritmes… I crec que ara per fi tots els estils s’estan trobant i ja no es cataloga tant una cosa. O sigui que poden conviure guitarres amb Auto-Tune, no sé, ara hi ha molts artistes que estan fent moltes coses perquè això evolucioni d'alguna forma.

Aïda Camprubí: És que no entenc com posant pedals a la guitarra o a qualsevol dels instruments, no pots posar pedals a la veu i l’autotune en el fons és un pedal, un efecte que apliques allà. Parlant de les teves cançons, que hem començat abans dient que les havies compost a Istanbul, havia sentit aquesta història en concret en una altra entrevista que parlaves de ‘Love.mp3’.

EJ Marais: Ah, Sí.

Aïda Camprubí: Bé, m’interessa molt el concepte d'aquesta cançó, però crec que ja sé què em diràs.

EJ Marais: No, podem parlar. ‘Love.mp3’ ve que jo a Istanbul observava que les relacions allà funcionaven d’una forma diferent.

Aïda Camprubí: Sí.

EJ Marais: I quan ho comparava amb aquí, veia com si aquí s’havia comercialitzat molt, bé no comercialitzat, s’havia fet com un producte quasi, una espècie de producte de consum de les relacions i per això l’mp3.

Aïda Camprubí: Com si fos un arxiu, vaja?

EJ Marais: Com un arxiu.

Aïda Camprubí: Que es mou, que es….

EJ Marais: Bé, perdó, vull dir que les relacions es poden entendre quasi com un bé de consum.

Aïda Camprubí: Sí.

EJ Marais: I amb contrast del que hi havia a Istanbul tot allà més natural, va sortir això, em sentia com… d’aquesta manera.

Aïda Camprubí: Com que creus que no es capitalitzava tan l’amor allà sinó que es conservava d’una manera molt més natural si es pot dir de les relacions.

EJ Marais: Bé, sense voler idealitzar-ho tampoc. Però que en algunes coses, la vessant més conservadora, més tradicionalista...doncs, crec que està bé.

Aïda Camprubí: Bé, és com tot. M’agrada molt el videoclip que ha fet la Maria Sosa per aquesta cançó en concret. Bé m’agrada molt tot el treball que fa la Maria Sosa, però crec que heu fet un bon nexe. I escolta, també has col·laborat amb Ekhi Lopetegui i amb el Cacho Salvador, que són dos dels teus productors. Ja està bé que algú et faci de productor, que sempre estàs fent tu de productor als altres. Com ha sigut aquesta simbiosi?

EJ Marais: D’estar a l’estudi, coincidir i anar provant coses fins que al final l’Ekhi va dir, o sigui, vaig començar amb el Cacho i del Cacho vam passar a l’Ekhi. I jo estava encantat perquè sempre em volia rodejar de gent, és una mica com quan jugues a un esport i intentes jugar amb la gent que és més bona que tu per intentar aprendre. Doncs una mica em sentia així, estava com una esponja aprenent tot el que podia i crec que el procés d’escriure cançons és com una espècie de “craft” que el vas, amb els anys, el pots anar millorant. I si miro enrere crec que he progressat bastant.

Aïda Camprubí: Es nota amb el resultat, que ha quedat finissim. Bé, parlant de productors, tenim una pregunta del Cacho, bé, de fet en tenim dues. El Cacho Salvador, d’Extraperlo, n’ha fet una de seriosa i una de divertida. Crec que tirem per la divertida, no et deixo ni triar.

EJ Marais: D’acord. Divertit.

Aïda Camprubí: Estàs preparat?

EJ Marais: Sí.

Aïda Camprubí: És un joc, que crec que teniu tots dos en comú, que és que us agrada posar-vos en dues situacions i les dues tenen un problema. I has de triar-ne una.

EJ Marais: D’acord.

Aïda Camprubí: Doncs ell diu: “Què prefereixes: tocar a l’escenari gran del Sónar davant de milers de persones però havent de sortir totalment despullat, o fer el millor concert de la teva vida que mai no podràs superar a Freedonia davant de cinc persones?

EJ Marais: Despullat? Despullat.

Aïda Camprubí: Despullat al Sónar?

EJ Marais: Però pot pixelar després, oi? No és retransmès, veritat?

Aïda Camprubí: Sí, pero en directe no.

EJ Marais: No, en directe, no. En directe, sinó fan fotos, al Sónar.

Aïda Camprubí: Doncs ja ho sabeu. Sónar, contracteu EJ Marais despullat. Moltes gràcies Ed.

EJ Marais: Gràcies a tu.

Aïda Camprubí: Anem a escoltar-te.

EJ Marais: D’acord.

-’Love.mp3’

Aïda Camprubí: Ja tenim l’Ed a punt per tocar les últimes cançons, però abans volíem recordar-vos que podeu escoltar i veure el programa sencer al web i al canal de YouTube de betevé i saber les properes confirmacions a Instagram, Facebook i Twitter. Moltes gràcies, fins a la setmana que ve.