Paul B. Preciado és un filòsof, comissari d’art i escriptor que ha fet dels territoris de cruïlla el seu hàbitat natural. Nascut amb el nom de Beatriz Preciado, va estudiar amb Agnes Heller i Jacques Derrida i va ser un dels impulsors, als anys noranta, de les teories “queer” a França. Autor d’assaigs com ‘Manifiesto contra sexual’ o ‘Testo Yonqui’, Preciado ha despullat les perversions del sistema capitalista farmacopornogràfic i també ha apostat per nous models de construcció social i relacional. I tot això mentre treballava i comissariava exposicions a París, Barcelona, Madrid, Kassel o Atenes i topava, de vegades, amb la censura institucional. Ara fixa la seva residència a Urà, on té un apartament, i nosaltres el convidem a passar una estona a l”Àrtic’, en què farem tot el possible perquè se senti lliure i, és clar, com a casa…
Cròniques des de la cruïlla
Paul B. Preciado és algú que entén les etiquetes com un instrument de control social i polític. I si parlem de les que fan referència al cos i al gènere, molt més. Per això, des que va llegir la filòsofa Judith Butler a la carrera, la corporalitat i les seves definicions han centrat part del seu corpus literari. Ara hi torna amb un recull d’articles que van des del 2010 fins al 2018, un temps en què l’autoaplicació de testosterona, que va començar a administrar-se cap al 2004, la porta a deixar el nom de Beatriz i buscar el de Paul. Però això no significa que canviï el gènere de dona a home. Aquesta és una de les trampes que cal evitar.
“La medicina diu que jo soc transsexual, el meu passaport ara diu que soc un home, la gent pot dir que soc un home trans… Tot això està bé, però en realitat no és important. Per a mi, el que importa és, potser com a filòsof, pensar en la meva pròpia mutació, en eco amb aquesta mutació planetària.”
Com acabar amb el binarisme
Als seus articles, Paul B. Preciado rebutja el binarisme dona-home i el considera una mostra més de la dictadura social. Segons escriu, la identitat, com la societat, és canviant i plàstica, i qualsevol intent d’etiquetar-la és una forma de controlar-la i tenir-la acotada. Així, el nou moviment transgènere considera que cal superar les velles concepcions i parlar d’identitats múltiples i d’individus, no de gèneres.
“Crec que el deure fonamental de les institucions culturals públiques és ser, precisament, aquest fòrum en què es puguin interpel·lar i qüestionar les formes habituals de sentir.”
Trencar les etiquetes que ens posen és imprescindible si volem canviar les coses, i Paul B. Preciado ha fet de la seva vida un exemple de coherència.
