Illes, paisatge àrtics, universos surrealistes… aquest estiu proposem viatjar amb la imaginació a través de la literatura. Per això fem aquesta tria de títols de diversos gèneres i estils narratius, ideals per a lectures estiuenques.

Els millors llibres de la temporada

1. ‘Zugunruhe’


Fúlvia Nicolàs, 2021

Ed. Univers

Una crònica poètica i envejable de l’anhel del nord (“inquietud per moure’s” del títol) per part d’una autora enamorada de l’Àrtic: de les nits blanques, de les aurores boreals, del paisatge, de la cultura, de les aus i les ovelles… Un llibre que té com a eix el viatge a les Fèroe del 2019, però també ressegueix els altres viatges des de l’any 86, un regal d’aniversari a Islàndia per veure aurores boreals, i en general la fascinació per una forma de vida, la del nord, que va molt més enllà de la postal i de la carn de ren.


2. ‘El llibre de l’estiu’


Tove Jansson, 1972

Trad. Montserrat Vallvé

Ed.Angle

Si només fos per la relació entre l’àvia i la neta protagonistes ja valdria la pena, però la recreació del paisatge (l’altre gran protagonista) fa d’aquesta història una suma de moments meravellosos, poètics i subtils. L’espai narratiu és comparable en capacitat de fascinació a Cicely (Alaska), els gats, la foscor, les formigues del cel, les converses… no hi ha res sobrer en aquest relat que ara recupera Angle i Minúscula.


3. ‘Horitzó’


Carolina Celas, 2018

Ed. La Topera

Una altra alenada poètica amb poques paraules que dialoga amb l’espai, el temps i la perspectiva, amb aquest protagonista fugisser: l’horitzó, visible i invisible en multitud de llocs (el cel, un quadre, un tren, una pista de tenis…) però que muta i ens fa interrogar-nos per la mateixa noció de confins.


4. ‘La filla del rei d’Hongria’


Versió de Gemma Pellissa Prades, 2021

Ed. Barcino

Tres relats dels segles XIV i XV amb elements fantàstics, foscos o màgics que neixen del folklore de l’època aquí versionats i presentats per la medievalista Gemma Pellissa. O de com les automutilacions, el maltractament físic i la humiliació pot conviure (com a Shakespeare) amb personatges potents i amb històries atractives.


5. ‘Morth’


Terry Pratchett, 1987

Trad. Ernest Riera

Ed. Mai Més

L’últim lliurament d’un dels projectes més celebrables de l’edició en català, la integral de Discmon de Terry Pratchett en català (41 títols, gràcies a l’editorial Mai Més i al traductor Ernest Riera i la gràfica de Marina Vidal). Aquest és el primer llibre en què apareix un dels personatges clàssics de Discmon, la Mort, amb el seu cavall i les seves divagacions filosòfiques. I aquí decideix prendre’s una mena de vacances mentre passeja per bars i juga als daus i, per això, contracta un aprenent, Morthimer, un noi escanyolit i maldestre. Humor, intel·ligència i filosofia surreal al servei d’una saga antològica.


6. ‘La terrible Adèle’


Mr.Tan/ Miss Prickly

Ed. KómiKids

Nova col·lecció de l’editorial Kókinos que s’estrena amb un terratrèmol de personatge, l’equivalent femení d’aquest noi és un diable. De moment dos volums: “Això acabarà malament” i “L’infern són els altres”. Una nena que juga a deixar morir de gana els peluixos, que obre en canal les nines buscant-hi la bellesa interior, que s’emprenya perquè no té monstres sota el llit i que prefereix el llançaflames als llumins. Humor corrosiu i acidesa necessària.


7. ‘La memoria vegetal’


Umberto Eco

Trad. Helena Lozano

Ed. Lumen, 2021

La primera part específicament sobre la bibliofília i el col·leccionisme, amb abundància de títols curiosos i únics per part d’un bibliòfag com va ser Eco. Però un volum generós en perles com el monòleg interior d’un llibre electrònic o la crònica de l’extinció dels humans per part d’un marcià. Eco lúcid com sempre amb textos visionaris escrits fa 20 anys.


8. ‘L’onada’


Todd Strasser, 1981

Trad. Imma Falcó

Ed. Blackie Books

La història basada en el famós cas d’un professor que per explicar com va triomfar el nazisme decideix fer un experiment per demostrar com es desenvolupen els comportaments autoritaris, el moviment de L’Onada, però tot plegat se’n va de les mans. (el cas original va ser a Palo Alto, Califòrnia, el 1969). Una alerta important en l’era del retorn de l’extrema dreta.


9. ‘Espaiosa tardor’


Antonia Pozzi

Trad. Marta Nin

Ed. Godall

Una escriptora que va començar a fer poemes als 17 i que malauradament va morir joveníssima (abans dels 50), però amb una poesia d’arrel leopardiana d’una fondària i una intensitat pròpies de veus més madures. La natura, l’argument amorós, però també la reflexió social en una de les poetesses capitals de la lírica dels anys 30.