Balenciaga va ser un dels grans noms de la moda internacional de tots els temps i volem retre homenatge a la seva figura amb l’excusa d’una nova exposició que es pot veure fins al 3 d’octubre al Museu del Disseny de Barcelona i que està dedicada als barrets de Balenciaga.

“Balenciaga. L’elegància del barret”

En realitat la mostra no és només de barrets, sinó més àmplia, de les cinc tipologies amb què antigament les senyores s’adornaven el cap: barrets, pameles, turbants, boines, casquets i lligadures, que és com s’ha de dir en català correcte dels “tocados”. Està organitzada a quatre mans, entre el Museu del Disseny i el Cristóbal Balenciaga Museoa i entre els fons dels dos museus tenien més de 500 peces, de les quals n’han triat 87. I per què barrets? Doncs perquè mai abans no se’ls havia dedicat una mostra als de Balenciaga, que eren molt més atrevits, innovadors i trencadors que no pas els vestits.

Els orígens de Balenciaga

Era fill de costurera i de mariner que va néixer el 21 de gener del 1895 a Getaria, un poble d’Euskadi, per tant, d’origen humil però molt instruït i molt discret: només va concedir dos entrevistes en tota la vida i la seva vida personal era un misteri. No li interessava gaire més que treballar per una necessitat d’expressió artística, i dic això no només perquè la pintura fos la seva gran musa, sinó perquè molts col·legues seus consideraven que era més un artista que un dissenyador de moda: no seguia les modes, en tot cas les creava, i feia peces d’art exquisides, més que vestits.

Els tallers de Balenciaga

Balenciaga era la cara visible d’un taller on hi havia bàsicament dones, les “petits mains”, que els deien, les “petites mans”, com gairebé pejoratiu però en el fons mans imprescindibles perquè sortís la producció d’alta costura que Balenciaga no va fer mai prêt-à-porter. Al taller no hi havia glamur, només feina dura i incansable, i totes aquelles dones van restar per sempre més en l’anonimat. Per cert, va arribar a tenir quatre salons oberts alhora, a Donosti, Madrid, París i Barcelona, de fet al carrer de Santa Teresa número 10, al barri de Gràcia, on ara és el restaurant Da Greco i, de fet, hi ha una placa que ho recorda.

El llegat de Balenciaga

Balenciaga es va fer molt i molt famós. Dels dissenyadors espanyols del segle XX el que més, i dels internacionals, gairebé també, fent pòdium potser amb Christian Dior, YSL i Coco Chanel. En aquestes imatges de la presentació dels conjunts d’hivern 1961 totes les maniquís van amb barret.

A la desfilada més recent de la firma, només tres models anaven amb barret, i a més era el mateix model, aquesta mena de pantalla de làmpara. Exemplifica perfectament el declivi de l’ús del barret i també el canvi en la forma d’ensenyar les col·leccions: abans en silenci, amb numerets, poques clientes i, ara, tot al contrari. És important perquè ha estat la primera desfilada de Balenciaga alta costura que es feia des que el propi dissenyador va tancar, el 1968, i a més el primer cop que la firma presentava alta costura masculina.

Però curiosament tota aquella aura de refinament ha desaparegut de l’imaginari de les noves generacions, que perceben el nom de Balenciaga com a sinònim de luxe urbà, però és clar, la deriva de la marca també tela, han posat el nom a gorres, xancles de piscina i és clar… absolutament desitjat per a músics de reggaeton i trap.