Els Cinemes Méliès van començar a programar cinema clàssic i de repertori el 1996. Ara tanquen després de gairebé un quart de segle d’història. La clausura ve d’una crisi en la cultura del cinema de sales, però el tancament obligat a causa de la pandèmia en el seu cas ho ha fet insostenible. De fet són poques les sales que han reobert i els empresaris del sector veuen el futur amb molta incertesa.

La qualitat de la proposta entesa i sensible de Carles Balagué, l’impulsor dels Cinemes Méliès, l’ha fet mereixedor d’un gran reconeixement, com el Sant Jordi el 1996, el Ciutat de Barcelona el 2003 o el Barcelona de Cinema del 2006.

Un animal de cinema

Carles Balagué forma part d’una generació de crítics i historiadors que han escrit i pensat molt sobre cinema, però també ha fet pel·lícules, documentals i de ficció. Fa un quart de segle va tenir la necessitat de compartir la passió i coneixement del cinema, recuperant còpies senceres que en el seu dia s’havien vist retallades per la censura. “El Méliès ha significat mitja vida per a mi”, admet.

Una programació que ha creat molts cinèfils

Amb la seva dona, Marta Rañé, han programat des de clàssics dels anys 50, 60 o 70 fins al millor cinema independent i europeu en versió original, sempre buscant les apostes més arriscades, de noves veus i mirades diferents. Molts encara avui reconeixen que la seva afició al cine va tenir un imaginari en aquesta multisala de l’Antiga Esquerra de l’Eixample, que ha projectat prop de 300 clàssics que comprenen obres de directors com Hitchcock, Billy Wilder, Mankiewicz, Visconti o Pasolini.

Aposta pel cinema emergent local

De la mateixa manera, han contribuït a promoure autors emergents, sovint amb històries vinculades a la ciutat de Barcelona. Hi han programat estrenes des d’històrics com Joaquim Jordà o José Luis Guerín, fins a veus més recents com la de Joan Vall, que hi va exhibir ‘L’home del metro’, un documental sobre un home que va estar cantant òpera a l’estació de metro de Passeig de Gràcia durant 50 anys.

Amb el tancament dels Cinemes Méliès, la ciutat, i en concret l’Antiga Esquerra de l’Eixample, ha perdut un referent cultural.