El José Corbacho coneix com han adaptat a les noves circumstàncies els diferents negocis per mantenir activa la seva activitat. Iniciatives sorgides arran de la pandèmia que tenen una cosa en comú: si els clients no venen, els anem a buscar.
Una escola d’anglès, un restaurant i una iniciativa turística vinculada amb el consum responsable són els tres protagonistes d’aquest capítol d’‘Anem per feina’.
Venda bolets a la terrassa del Piccata
Corbacho es posa el davantal per cuinar amb el David Sadurní, el xef i propietari del Restaurant Piccata situat al xamfrà de Viladomat amb la Gran Via. Un establiment que ha reinventat el seu model de negoci convertint la terrassa del seu restaurant en un racó gurmet, on la gent pot comprar els productes de temporada, com els bolets, amb els quals cuina els seus plats.
David Sadurní, propietari del Restaurant Piccata explica que quan a l’octubre del 2020 van tancar el restaurant per culpa de la pandèmia va decidir convertir els bolets, un dels productes estrella de la seva cuina, amb el centre del seu negoci per garantir-ne la supervivència. D’aquesta manera, van evitar l’ERTO i van poder seguir treballant.
En David reconeix que va ser el millor novembre de la història del restaurant i això els ha fet plantejar que l’aposta pels bolets serà una constant a partir d’ara al seu negoci. Un espai gastronòmic en què recomanen com netejar i preparar els bolets i també intercanvien receptes amb els clients. El producte els arriba de Mercabarna i és d’origen nacional, d’acord amb la seva filosofia de cuina de proximitat.
My Language Coach
El José Corbacho es converteix en alumne de la Jelena Helen Colak, fundadora de l’acadèmia d’idiomes My Language Coach, situada a la Vila de Gràcia. La Jelena va traslladar la seva escola a peu de carrer a casa seva, impartint classes en línia, per reduir costos.
La Jelena Helen Colak recorda que haver d’abaixar la persiana de l’escola, després de cinc anys, va ser com “perdre un amic o algú de la família”, ja que perdia el contacte amb l’alumnat i el que per ella era el seu negoci i el seu projecte personal. A més, com a família monoparental s’ha hagut d’afrontar al repte del teletreball i la conciliació familiar en un mateix espai.
Barcelona Turisme Pesquer
El José arriba al Moll de Pescadors per conèixer una iniciativa turística que fomenta el consum responsable del nostre peix: Barcelona Turisme Pesquer. Amb la biòloga marina, Ana Bozzano, descobreix el dia a dia dels pescadors de la ciutat. La baixada del turisme a causa de la covid va fer caure la programació de visites i va fer baixar l’activitat que també va dirigida al turisme local.
La reducció de visitants va permetre renovar i millorar les visites a través del projecte Impulsem el que fas, destinat a projectes econòmics de proximitat social.
Barcelona Turisme pesquer apropa la gent al món del mar i la pesca des del respecte i la sostenibilitat. Una iniciativa amb la complicitat de la Confraria de Pescadors que permet als visitants veure l’arribada de les barques, la descàrrega del peix i conèixer l’ofici i la història dels Pescadors de Barcelona.
Com, per exemple, saber que tenim molta diversitat a la costa catalana, més de 150 espècies que es poden consumir al llarg de l’any i només en mengem entre 10 i 15. Això fa perillar algunes espècies per la sobrepesca. L’Ana sentencia: “El lluç és l’espècie més sobreexplotada del Mediterrani i Espanya és el país europeu que més en consumeix.
Al moll de les xarxes d’arrossegament trobem expescadors que es dediquen a reparar xarxes. Una feina artesanal que el Carlos ens explica, patró del vaixell Bonamar, sobre el que es pesca a la costa barcelonina. Un peix que se subhasta entre compradors, majoristes, minoristes, peixateries i restaurants.
Per ser consumidors responsables cal diversificar el consum i trencar el patró marcat pels costums i tradicions, com ara menjar marisc per Nadal. Si apostem per noves espècies de proximitat no tan populars farem un consum responsable marcat pel producte de temporada i trobarem millors preus als mercats. Una manera efectiva de tenir cura del mar, que recordem ens proporciona la meitat de l’oxigen que respirem.
