Milers d’internes de la Presó de Dones de les Corts van conèixer la cara més dura de la repressió franquista. A on ara hi ha El Corte Inglés de Diagonal hi havia el Correccional de Dones, durant la República i després la Presó de Dones de les Corts, durant el franquisme. Es calcula que entre 1936 i 1955 hi van passar unes 5.000 dones, bona part preses polítiques que convivien amb les recluses comunes.
Qui era Maria Salvo?
Va néixer el 27 de maig de 1920. Quan va esclatar la Guerra Civil, Maria Salvo era militant de la UGT i treballava en un taller tèxtil i era secretària de Propaganda de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, a Barcelona. Al gener del 1939, com prop de mig milió republicans que fugien del franquisme el que es coneix com la retirada, es va exiliar a França i va acabar en camps de concentració francesos de la Bretanya.
Va ser deportada i detinguda a Madrid el 1941 i conduïda a Barcelona per ingressar a la Presó de Dones de les Corts. Maria Salvo defineix d’aquesta manera tan gràfica com era la presó.
La presó era un veritable magatzem de carn humana”
Els tribunals franquistes van condemnar Maria Salvo a 30 anys de presó, bona part els va passar a la presó de Segòvia. Va tornar a Barcelona i va viure en la clandestinitat fins a l’arribada de la democràcia i va fundar l’Associació de Dones del 36. L’historiador Ricard Vinyes explica la biografia de Maria Salvo al volum ‘El daño y la memoria’.
Massificació
Del 1939 al 19440 es van comptabilitzar 1.600 recluses, quan només hi cabien un centenar. Per això eren obligades a passar totes les hores del dia fora del pati. La Maria Salvo descriu així l’hora d’anar a dormir.
Dormíem a terra en una rajola i mitja en una màrfega de palla”
Segons reconeixen moltes recluses, la presó va ser també una escola de dones contra la repressió de gènere franquista i la seva idea de la dona. Van comprendre que la presó també estava fora del centre.
Hi havia moral no de derrota sinó que dèiem això no pot durar!.. aquesta idea ens va ajudar que la gent no s’enfonsés .Vam aconseguir transformar la presó”
L’any 1955 s’enderroca la presó i la memòria d’aquest espai cau en l’oblit fins que la societat civil empeny les institucions a recuperar el llegat i la memòria històrica del les qui van passar per la Presó de Dones de les Corts.
