Els cementiris es reivindiquen com espai de cultura i els caps de setmana organitzen visites guiades per conèixer el patrimoni artístic i arquitectònic que atresoren. Al cementiri de Montjuïc, les rutes gratuïtes són el segon i quart diumenge de cada mes i cal inscripció prèvia. En aquest espai, on hi ha enterrats barcelonins il·lustres, la història té un paper essencial.
En Pere Pretel, guia de les visites, considera que aquest cementiri és “un museu a l’aire lliure” i explica que un dels objectius és canviar el concepte que la gent té dels cementiris. A més, destaca que és una bona manera de conèixer la importància que van tenir les persones que hi ha enterrades a l’hora de convertir la ciutat en el que és ara: “Aquí tenim la gent que ha creat la ciutat que tenim i que ha contribuït a adquirir els drets actuals”.
El cementiri ens permet parlar de la nostra història propera o llunyana.
De fet, a través de la història dels personatges que descansen en el cementiri de Montjuïc, es tracten temes diversos sobre el passat, però també de l’actualitat: Des de literatura i art, a històries sobre les festes modernistes que s’organitzaven a la casa de Santiago Rusiñol o com l’esclavitud encara està present a Europa i, fins i tot, a Barcelona.
Cotxes fúnebres, obligatoris des del 1836
La ruta també té una parada al Museu de carrosses fúnebres. L’any 1836, l’Ajuntament de Barcelona va obligar a utilitzar cotxes fúnebres conduïts per cavalls als enterraments. En aquest espai, per exemple, s’hi troba la carrossa Estufa, que es va utilitzar en enterraments com el de Josep Llimona, Santiago Rusiñol, Enric Prat de la Riba o el comte Godó.
El 1838, la Casa de la Caritat va obtenir la concessió de l’activitat fúnebre. Un dels objectes que també destaquen en aquest museu són el catàlegs de les carrosses on es pot veure com, amb els anys, va augmentar l’oferta de vehicles.
