Enmig del brogit de Sant Martí de Provençals hi ha un oasi de calma. És la parròquia de Sant Martí de Provençals, una església del segle XV.
L’Antonio Baños s’ha acostat a Sant Martí de Provençals per gaudir de la pau d’aquesta parròquia i per recórrer altres indrets poc coneguts del barri amb en David Abelló, historiador i organitzador de les rutes culturals Descobridors de Barcelona.
Una església envoltada de masies
La construcció principal de l’església de Sant Martí de Provençals és del segle XV. L’entorn, amb un jardí arbrat, indica que es tracta d’una parròquia rural. Aquesta no era una parròquia del centre d’una població, sinó d’un entorn rural ple de masies, com ho era el Sant Martí del segle XV. Algunes d’aquelles masies sobreviuen encara avui. Cal recordar que Sant Martí era el terme més gran pel que fa a superfície del pla de Barcelona. Arribava des de Sant Adrià fins al carrer de Roger de Flor, al Parc de la Ciutadella. Amb els anys, i gràcies a l’aigua, que hi era abundant, va créixer el nombre de masies i la població. Això va fer que l’església s’ampliés al segle XVII. Avui, a tocar de la parròquia de Sant Martí, hi ha uns horts urbans que ajuden a imaginar com devia ser l’entorn al segle XV.
L’estil arquitectònic de l’església és un gòtic català molt senzill, humil, a diferència, per exemple, de la seva germana, Santa Maria del Mar. Tot i que la façana és original, el timpà és del 2015. La imatgeria es va perdre en un incendi durant la Guerra Civil. Avui, el retaule que preesideix l’interior és una reproducció del que es va cremar. La talla, una Pietat, és del XVII.
L’origen del topònim
El nom del barri de Sant Martí de Provençals té el possible origen en els pobladors que van ocupar aquestes terres a l’Alta Edat Mitjana, provinents de la Provença. El culte a Sant Martí de Tours, originari del nord dels Pirineus, pot avalar aquesta teoria. Una altra explicació, menys probable, seria l’origen romà del topònim. Es podria tractar d’una derivació del llatí dels “camps provincials”, és a dir, de la província Tarraconensis, a la qual també pertanyia la Barcelona romana.
Descobridors de Barcelona
En David Abelló organitza rutes culturals. Les passejades miren de descobrir indrets allunyats dels espais més turístics i estan orientades a persones que viuen a Barcelona, especialment a aquelles que fa poc que hi han arribat. Algunes d’aquestes rutes estan dedicades a la Barcelona rural, com la de Sant Martí de Provençals.
