A principis de segle XX, el Parc de la Ciutadella havia de ser poblat per un conjunt de figures que hauria sorprès tots els barcelonins.

El parc tenia un projecte per fer 12 escultures d’animals del passat a escala real. Finalment, només se’n va construir una, la del mamut que avui encara es pot contemplar.

Inspiració londinenca

La proposta va partir de dos naturalistes insignes de l’època, el geòleg Jaume Almera i el naturalista Jaume Bofill. El 1888, tots dos havien assistit a un congrés de geologia a Londres i havien visitat un parc on van veure unes escultures d’animals dels passat. Quan van tornar a Barcelona, li van proposar a l’alcalde, Rius i Taulet, fer el mateix al Parc de la Ciutadella. Però el projecte va quedar aturat.

La recuperació del projecte

El 1906, es va crear la Junta Municipal de Ciències Naturals, un òrgan autònom que podia decidir tots els projectes de les instal·lacions científiques del parc. En aquesta junta, Jaume Almera i un deixeble seu, Norbert Font i Segués, van recuperar el projecte i el van tornar a posar sobre la taula. Aquest cop la iniciativa va tirar endavant i es va dotar amb 15.000 pessetes, una quantitat important. Van encarregar l’escultura a Enric Dalmau, que la va construir amb fusta. Però gràcies a la participació d’un arquitecte, Claudi Durán, es va incorporar el ciment armat i això la va fer més resistent.

El mamut a Catalunya

El mamut es va triar perquè és una espècie del passat localitzada a diferents llocs de Catalunya. Justament, Jaume Almera l’havia localitzat a prop de Barcelona. És una espècie que va viure al quaternari, en èpoques glacials, i també se n’han trobat restes a Sant Vicenç dels Horts, a Sarrià o a la Garrotxa, a la Vall de Bianya.

 

Iguanodonts, acpyornis, diplodocus…

Després de la construcció del mamut, el projecte va seguir amb la construcció de noves maquetes d’animals. En aquest cas, no eren animals que haguessin habitat a Catalunya, sinó que n’hi havia d’altres indrets del món. A més de dinosaures, hi havia mamífers i algun rèptil del paleozoic.

Unes maquetes que mostren la visió i el coneixement científic que es tenia en aquella època d’aquells animals. L’iguanodont, per exemple, era considerat un animal quadrúpede amb el cap alçat, mentre que avui es pensa que la cua i el cap serien més horitzontals. També ha canviat el coneixement de la resta d’animals, com l’acpyornis, una au gegant de Madagascar, o els diplodocus.

Un projecte inacabat

La mort prematura de Norbert Font i Sagués, l’autèntic impulsor del projecte, en va aturar la continuïtat i, finalment, només es va fer el mamut.