El Charlot, un famós torero còmic de principis del segle XX, va ser pioner en l’activisme veïnal a Nou Barris on hi va promoure la urbanització i la neteja dels carrers o l’arribada de serveis com l’electricitat, l’aigua corrent i la línia d’autobús.
Carmel Tusquellas
La placeta de Charlot, al barri de Verdum, recorda la figura de Carmel Tusquellas Forcen, conegut artísticament com Charlot, que va combinar la seva faceta d’activista veïnal amb la de torero còmic. Va desenvolupar l’afició per la tauromàquia de ben petit, i el 1909 es va estrenar com a novillero. Poc després, el 1912, l’empresari de la plaça de toros de Les Arenes va intentar que Charles Chaplin, l’autèntic Charlot, vingués a Barcelona a fer una actuació. Però l’actor va rebutjar l’oferta i això li va donar la idea d’actuar de torero còmic fent de Charlot.
Va crear un gènere
Les actuacions de Charlot van ser un èxit i van acabar donant nom als espectacles de tauromàquia còmica, rebatejades com a xarlotades en el seu honor. Aquesta expressió passaria més tard al llenguatge popular per definir qualsevol situació de despropòsit còmic.
Tusquellas va torejar a Barcelona, a Madrid, a Sevilla i també per Europa i l’Amèrica llatina. L’any 1924, amb la fortuna que havia fet, es va fer una torre a l’actual barri de Verdum, i als terrenys del voltant hi va construir el barri de Charlot. Era un barri humil, de cases de planta baixa o de dues plantes, destinades a les classes populars i als migrants que en aquella època arribaven a Barcelona per treballar en les obres de l’Exposició del 29 o en la construcció del metro.
Tusquellas va anar més enllà i va fundar i presidir una associació per defensar els interessos dels veïns dels barris de Verdum, Charlot, Roquetes i la Prosperitat. Ell va ser, d’aquesta manera, un dels primers i principals activistes i lluitadors veïnals de l’època.
El 1957 Carmel Tusquellas es va retirar com a torero còmic i professional, i deu anys més tard va morir. El seu llegat, però, ha arribat als nostres dies a través del barri que va construir i de l’activisme veïnal de Nou Barris, com ens explicava l’historiador local Ricard Fernández al 2019, en aquets capítol del ‘Va passar aquí’.
