Perot Rocaguinarda, conegut com a Perot lo Lladre, és considerat un dels grans bandolers populars europeus de principis del segle XVII. Aquest bandoler llegendari tenia un bon lloc on amagar-se cada vegada que entrava a Barcelona: el palau del Baró de Maldà, on hi accedia pel carrer del darrera, avui dedicat a la seva figura.

A finals del segles XVI i principis del XVII, el bandolerisme s’havia convertit en un conflicte social a Catalunya. Era gairebé impossible no ser assaltat per una partida de bandolers quan es viatjava pels camins del territori. Hi havia bandolers que s’havien llançat a les muntanyes per guanyar-se la vida, perquè no tenien cap altre recurs. Però n’hi havia d’altres que ho feien seguint un dels dos bàndols de la noblesa del segle XVI en disputa: els nyerros i els cadells. Rocaguinarda pertanyia als nyerros, com el Baró de Maldà.

D’entre tots els bandolers, alguns destacaven amb nom propi. Serrallonga, per exemple, va ser un dels més famosos de l’època, sobretot per la seva tràgica fi, ajusticiat a la forca a la plaça del rei de Barcelona davant d’una multitud, en un dia declarat festiu per l’ocasió. Però Rocaguinarda tenia més fama que Serrallonga i va arribar a ser el bandoler més important de Catalunya.

Rocaguinarda era un dels fills d’una família de pagesos benestants d’Oristà, al centre de Catalunya. Però no era l’heureu. Això va fer que ell i un dels seus germans, l’hereu, se n’anessin a Vic a aprendre un ofici. Però allà va tenir problemes amb la justícia i va decidir fer-se bandoler, entre d’altres coses, per alimentar als seus set fills. Però Rocaguinarda no actuava sol: va formar una partida de la quall ell n’era el cap.

Perot era un personatge especial: astut, intel·ligent i més il·lustrat que la major part de la gent de l’època, ja que sabia llegir i escriure. El seu grup va arribar a ser molt famós i molt temut. Un cop, per exemple, va atacar la ciutat de Vic acompanyat de dues-centes persones. Era tan famós que Cervantes el va fer aparèixer a “El Quixot” sota el nom de Roque Guinart, una referència clara a Rocaguinarda. En l’episodi, el bandoler s’ofereix a acompanyar al Quixot a Barcelona. És possible que Cervantes conegués Rocaguinarda, perquè sembla que va passar alguna temporada a la ciutat.