La casa del doctor Andreu, a l’avinguda del Tibidabo, número 17, va ser requisada durant la Guerra Civil. Quan la van tornar als seus propietaris, amagava una sorpresa al soterrani.
La urbanització de la falda del Tibidabo
Salvador Andreu, burgès i prohom barceloní, conegut com el doctor Andreu, i els seus socis van ser els promotors de la urbanització de la falda de la muntanya del Tibidabo. El projecte consistia a fer una urbanització d’alt nivell amb cases i jardins, un hotel de luxe -La Rotonda-, un parc d’atraccions i un tramvia, el tramvia Blau, per comunicar-ho tot. De passada, el doctor Andreu s’hi va fer la seva casa familiar.
Les primeres cases que es van construir a l’avinguda del Tibidabo eren d’estil clarament modernista. Després, a partir del 1915, l’arquitecte Enric Sagnier va ser l’encarregat de construir la majoria de cases que hi ha a l’avinguda i ho va fer amb estil noucentista. Una de les més luxoses és la del doctor Andreu.
Una avinguda col·lectivitzada per la guerra
Amb l’esclat de la Guerra Civil, la majoria de les cases de l’avinguda Tibidabo van ser col·lectivitzades, confiscades o requisades pels moviments antifeixistes. La casa del doctor Andreu va ser requisada directament pel govern de la Generalitat i entregada a una delegació de diplomàtics de l’URSS que estava instal·lada a una habitació de l’Hotel Majestic. D’aquesta manera, es va convertir en consolat de l’URSS. Quan el govern de la República espanyola es va traslladar de Madrid a Barcelona, el consolat es va convertir en ambaixada.
Vladímir Antónof Ovséienko va encapçalar la delegació diplomàtica de l’URSS a Barcelona per designació directa de Stalin. Ovséienko era opositor a Stalin i seguidor de Trotsky, i segurament per això i per tenir contents les organitzacions antifeixistes catalanes, especialment el POUM, el mandatari soviètic el va posar al capdavant de l’ambaixada.
El búnquer
Els membres del consolat soviètic eren conscients que havien passat a ser objectiu prioritari de l’aviació feixista i sabien que quan comencessin els bombardeigs, haurien de seguir fent la feina. Per a aquest motiu, es van construir un búnquer a la casa del doctor Andreu.
El búnquer té uns murs de formigó de 40 centímetres i només es pot obrir i tancar des de dins. Estava preparat fer acollir tot el personal durant uns quants dies: tenia aigua, menjar, un equip electrogen, una latrina, un dormitori i una sala a mena d’oficina. Tenia una sortida d’emergència que conduïa al jardí per unes escales. I és possible que estigués comunicat a través d’un túnel amb una txeca ubicada a la Tamarita, una mansió de la plaça de Kennedy.
La torre del doctor Andreu no va ser l’única de l’avinguda Tibidabo on es va construir un búnquer. Una mica més amunt, la Casa Ignasel ti i Coll, avui l’Escola SIL, té un altre búnquer que comunica el jardí amb l’interior de la casa per un passadís molt llarg.
Acabada la guerra, la família Andreu va recuperar la casa. va ser quan es van trobar el búnquer.
