Sant Jordi no és l’únic lligam entre Barcelona i les roses. Les roses i els rosers estan vinculats amb la nostra ciutat des de fa dècades gràcies a l’existència de diversos roserars.
Les roses silvestres, l’origen de les roses dels jardins i les floristeries
Les roses que es cultiven o que venen a les floristeries tenen ben poc a veure, “a priori”, amb les silvestres, és a dir, amb les que trobem al medi natural.
Això passa perquè la rosa s’ha cultivat i s’ha anat encreuant, hibridant i millorant d’acord al canviant gust humà, des de l’antiguitat (des que existeix la humanitat), a les diverses cultures del món.
Lluís Abad, secretari del Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona de Parcs i Jardins de Barcelona, és probablement qui més sap de roses i rosers d’aquí i d’arreu. L’expert explica que a la natura hi ha un centenar d’espècies del gènere Rosa, concentrades a l’hemisferi nord. Alguns botànics eleven aquesta xifra fins a 180 espècies pel fet que el roser silvestre té molta facilitat per hibridar-se.
Actualment de rosers n’hi ha de naturalitzats arreu del món, no tan sols a l’hemisferi nord. A la península Ibèrica hi creixen 30 espècies, a Catalunya unes 15 aproximadament.
Abad destaca que la motivació ornamental és a dir, voler obtenir varietats boniques, és la que ha generat més híbrids al llarg dels anys: els jardiners s’han dedicat a hibridar roses silvestres amb roses silvestres, i amb els seus híbrids. Això ha afavorit que hagin anat apareixent roses diferents (colors nous, varietats que floreixin tot l’any, roses més grans, etc.), i adaptades a diferents condicions de conreu.
També s’han fet hibridacions per aprofitar les propietats farmacològiques i perfumeres.
L’interès alimentari, finalment, també n’ha estat una motivació. Convé recordar que del fruit del roser silvestre – el gavarró- és ric en vitamina C i també se’n fan melmelades.
Les roses vermelles, inexistents a Europa de forma silvestre
Les roses de color vermell, un dels colors més emblemàtics, han vingut de la hibridació de les roses silvestres procedents de la Xina, concretament del roser de Bengala o “Rosa chinensis semperflorens”, la qual no va ser coneguda a Europa a finals del segle XVIII.
Les roses europees antigues arribaven a tenir un color porpra, però no pas el vermell lluent que tenen les roses modernes
L’encreuament de roses silvestres de diversos colors ha generat altres combinacions al llarg de la història. Tot això se sap gràcies als catàlegs hortícoles antics (a partir segle XVIII) i, anteriorment, gràcies a la representació pictòrica (antic Egipte, Grècia Clàssica, Roma, renaixement).
El contacte entre civilitzacions ha permès transmetre coneixements tècnics i espècies i varietats abans locals a diferents indrets del món.
El Parc de Cervantes, un gran jardí de roses
El Parc de Cervantes, situat a l’extrem sud-oest de l’avinguda Diagonal, al barri de Pedralbes, té una extensió de 9,15 ha, 4 ha de les quals les ocupa un roserar. El parc és obert al públic cada dia entre les 10 i les 20 h.
El roserar del Parc de Cervantes conté uns 10.000 exemplars de roser i fins a 2.000 taxons diferents de rosers (especies, varietats, etc.). En el moment de la màxima floració, entre el maig i el juliol, els rosers poden arribar a presentar prop de 150.000 roses obertes alhora. Aquest jardí existeix des del 1965, tot i que l’any 2000 es va rehabilitar i millorar la col·lecció de rosers.
Un circuit botànic permet viatjar a través dels rosers per l’Àsia, l’Orient Mitjà, Europa i Amèrica, i conèixer les espècies silvestres i els seus descendents directes o híbrids antics.
El roserar de Cervantes, vinculat històricament amb la ciutat de París
L’existència del roserar del Parc de Cervantes està vinculada amb la ciutat de París, concretament amb el roserar dels Jardins de la Bagatelle, situats dins del Parc Bois de Boulogne, el pulmó verd de la capital francesa.
El roserar públic es va crear a finals del segle XIX, quan la finca va passar a mans de l’Ajuntament de París.
El jardiner d’aleshores a París era Jean Claude Nicolàs Forestier, que va ser cridat a treballar a Barcelona per arreglar i dissenyar els jardins de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Va treballar en els jardins de la muntanya de Montjuïc, des del 1914, però també en jardins a la part baixa del Parc del Guinardó i de la plaça d’Armes, al Parc de la Ciutadella.
Forestier va incorporar el món de les roses a Barcelona, va crear el primer roserar públic de Barcelona a Montjuïc, el roserar de la Colla de l’Arròs, que encara existeix avui en dia, darrere el Museu Etnològic.
Posteriorment, es va ampliar la plantació de rosers al roserar del Teatre Grec l’any 1922.
Aquesta inspiració que va portar Forestier a Barcelona va tenir continuïtat en el director de Parcs i Jardins, Nicolau Maria Rubió i Tudurí, qui va impulsar l’any 1929 el Concurs Internacional de Roses, inspirat en el que es feia des del 1907 al roserar de La Bagatelle de París. El concurs va durar fins a l’any 1937 i no es va reprendre fins a l’any 2001, aquest cop al Parc de Cervantes.
El Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona
Lluís Abad és el secretari tècnic del Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona, que enguany celebrarà la vint-i-unena edició entre el 7 i el 9 de maig. Es tracta d’un concurs homologat per Federació Mundial de Societats de Roses, qui en marca les pautes. Arreu del món hi ha una vintena de concursos.
El de Barcelona, ens comenta en Lluís, que és molt apreciat per la seva solvència tècnica, pel jurat i pel fet que es du a terme en una ciutat de clima mediterrani (la majoria no ho són). També, perquè és el que acostuma a obrir la temporada mundial de concursos, sent el primer jardí on conèixer públicament les noves varietats.
Com funciona el Concurs Internacional de Roses?
Els concursants són els roseristes obtentors, experts en creuaments de les roses, per obtenir varietats amb caràcters diferents, nous i millors respecte a les flors que són al mercat.
Es valoren els caràcters morfològics (mida del roser, densitat), les característiques de les flors (senzilles, dobles, color dels pètals, perfum, etc.), però també es tenen en compte factors com la resistència a les plagues, la capacitat atreure insectes, el rendiment o l’ adaptació a diferents climes.
Enguany, es presenten 25 roseristes de 10 països diferents. En total hi ha 87 varietats de roses.
Les varietats que ara floreixen es van plantar ara fa un any. Les roses són valorades per un jurat expert. Alguns membres hi seran presencialment, d’altres ho faran virtualment.
La valoració tècnica es va fer ja en dos moments durant el 2020, però s’acabarà de fer durant la celebració del concurs, enguany entre el 7 i el 9 de maig.
El jurat atorgarà premis per a cada categoria de rosers: rosers que fan una sola flor per branca, rosers que en fan diverses per branca, rosers en miniatura, rosers entapissants, rosers paisatge o arbustiu i rosers enfiladissos.
El jurat escull el millor roser de cada categoria, a banda d’altres premis com el roser que presenta les millors flors, el millor perfum, el més vigorós, o el més nou.
El premi Rosa Ciutadana
Un dels premis més populars i esperats és el premi Rosa Ciutadana. Enguany se’n celebra l’onzena edició, per bé que amb certes restriccions i adaptacions a la covid-19. En aquest sentit, convé recordar que l’aforament màxim serà de 500 persones dins del recinte, el temps serà limitat a dues hores i no es faran actes com en edicions anteriors.
Aquells qui vulguin participar-hi de forma presencial al roserar s’hauran d’inscriure-s’hi prèviament a través del web de l’Ajuntament de Barcelona, on obtindran un codi QR que hauran de mostrar els dies del concurs per poder accedir al recinte (entrada per l’avinguda Diagonal). Els participants podran votar el que més els agradi de forma telemàtica.
A banda, també hi haurà l’opció de votar virtualment els rosers des de casa, a través de fotografies.
Les millors roses, a partir del maig a Barcelona
La data del Concurs Internacional de Roses de Barcelona es produeix sempre a principis de maig, el segon cap de setmana de mes.
Malgrat que estadísticament el concurs sol coincidir amb l’inici de la floració dels rosers, la data real de floració pot variar en funció de les condicions meteorològiques. Anys frescos com aquest fan que les roses s’obrin més tard i, en anys càlids, que ho facin abans.
Segons Abad, la maduració s’accelera quan s’enregistren quatre o cinc nits amb mínimes sostingudes de +13 graus. Això fa que al cap de dos o tres dies les poncelles madurin i comencin a obrir-se. Si les mínims són inferiors als 13 graus, s’alenteix el procés.
Aquesta setmana hem començat a tenir les primeres mínimes suaus, superiors a aquest llindar, un fet que podrà afavorir que esclati de forma decidida la floració de les roses.
