Júlia Coromines i Vigneaux (Barcelona, 1910-2011). Metgessa i psicoanalista, es va llicenciar en cirurgia i medicina. Durant la Guerra Civil va ser metgessa de les llars d’infants de la Generalitat de Catalunya. Després de la guerra es va exiliar i quan va tornar a casa va introduir a l’estat l’ús de la psicoanàlisi. Va ser pionera en la investigació del desenvolupament psicològic durant la infantesa. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Els anys de formació

La Júlia Coromines va començar els estudis de medicina a Barcelona. Però per culpa de la Guerra Civil es va exiliar a París i a l’Argentina amb el seu pare, que era republicà i havia format part del govern. L’any 1944 va tornar per exercir aquí. Abans, però, es va doctorar a Madrid i una altra vegada a Barcelona. Per Josep Oriol Esteve, psicoanalista que va treballar amb Júlia Coromines, assegura que la decisió de tornar va ser un acte de valor, ja que en aquells anys “la presència feixista era molt alta“.

Un temps després va tornar a marxar. En aquest cas, per anar a Londres amb una beca. Allà va entrar a la Clínica Tavistock, un centre sanitari d’orientació psicoanalítica. Va ser en aquell moment quan va tenir clar que aquella era la disciplina que l’interessava i que volia promoure.

7 metges insignes de la història de Barcelona
Van ser científics pioners i es van comprometre amb la societat del seu temps

Pionera de la psicoanàlisi a Espanya

Va ser conjuntament amb Pere Bofill i Pere Folch, que la Júlia Coromines va implantar aquesta branca de la psicologia a Barcelona i Catalunya, cofundant la societat espanyola de la psicoanàlisi al carrer d’Alacant, número 27. Segons Josep Oriol Esteve, els principis no van ser fàcils. La psicoanàlisi, explica, funciona “si el pacient té llibertat d’expressió per dir què li passa”. I aquells anys, recorda Esteve, aquest principi “es vulnerava sovint”. A més, afegeix, les reunions de la nova societat es feien amb la presència d’un policia franquista “que vigilava que no fos una trobada subversiva“.

El llegat de Júlia Coromines

Per Josep Oriol Esteve, la Júlia Coromines va estar sempre present en el món de la psicoanàlisi. Fins i tot quan ho va deixar, explica Esteve, ella “va seguir fent de supervisora, de guia, i impulsant la creació i l’expansió de la psicoanàlisi“. Per això, diu , “ha deixat un llegat viu, que és el llegat de la seva comunicació i de la seva capacitat per transmetre els valors psicoanalítics en els membres de la societat. Especialitzada en psicoanàlisi infantil, l’obra més important que va deixar Júlia Coromines és ‘Psicopatologia arcaica i desenvolupament: assaig psicoanalític“.