Al número 20 del carrer de Fontanella es troba la Barreteria Mil en un edifici catalogat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’establiment va obrir les portes, regentat per la família Antonés, l’any 1917, i amb més de 100 anys d’història és la barreteria més antiga de la ciutat. Però el negoci familiar es remunta a mitjans de segle XIX, quan dos germans d’origen italià van començar a vendre barrets de producció pròpia i també peces d’importació.
1.000 barrets centenaris
Boines, gorres de tota la vida, fins i tot de beisbol, i barrets de diversos estils són el gruix de la producció actual d’un establiment que fa més de 100 anys que forma part del paisatge urbà de la ciutat. La Núria Arnau n’és la propietària actual i la quarta generació d’una família dedicada plenament a la confecció: “Va ser un dels fills dels primers propietaris, que és el meu besavi, va ser el que es va posar al 1856 al carrer de l’Hospital 83”, amb el nom comercial de Tomàs Antonés “i l’any 1914 el meu avi la va traslladar al centre, on va obrir el local actual el 1917”, entre altres motius perquè el pla Cerdà havia canviat el concepte de centre de ciutat.
“Sinsombrerismo” i quilòmetre zero
A part de sobreviure als bombardejos de la Guerra Civil, la botiga va superar una altra etapa complicada econòmicament amb l’arribada de la moda anomenada “sinsombrerismo“: “Es van deixar de portar barrets, van tancar moltes barreteries, però el meu pare va anar a buscar productes de qualitat a l’estranger i va resistir”, explica Arnau, que tot seguit recorda com també més endavant va remuntar gràcies a una producció que ella defineix de quilòmetre zero: “Vam muntar un sidral a casa, ens vam quedar sense menjador i allà hi havia tres màquines de cosir, un taulell on el meu avi tallava totes les gorres, es feien moltes gorres diàries, i jo per allà al mig”.
Qui perd els orígens, perd la identitat
Al taller (situat al veí carrer de Moles) hi ha de tot: “Motlles per fer barrets, capellines, barrets de cinquena generació amb peces de joieria… i has de saber fer flors, soldar ferros, tenyir, pintar teles, de tot”, explica la Núria, que des del 1983 és la cara visible d’un negoci que espera que perduri amb els seus fills. “Actualment estem tornant als orígens, estem tornant a treure la pols de tots els patrons i estem tornant a fer un producte nostre, fet aquí”. Sens dubte, si el besavi Antonés veiés com s’ha mantingut la tradició de confecció barretaire, de ben segur que es “trauria el barret”.
