La Farmàcia Guinart, situada al carrer Gran de Sant Andreu, 306, és un petit negoci d’estil modernista que des del segle XIX regenta la mateixa família. Lluís Guinart, propietari del negoci, explica la història d’aquest comerç emblemàtic de la ciutat.

Quatre generacions de Guinart

L’any 1890, Anselm Guinart va deixar Sueca, a València, per anar a estudiar farmàcia a Barcelona. El 15 de novembre del 1896, Anselm Guinart va fundar la farmàcia Guinart als baixos del 306 del carrer Gran de Sant Andreu. Pocs mesos després Sant Andreu es va annexar a Barcelona.

En Lluís i la Margarita Guinart són la quarta generació de la família al capdavant del negoci. Del fundador, l’Anselm Guinart, va passar a mans d’en Joan Guinart, l’avi del Lluís i la Margarita. Ell la va passar al seu fill, també anomenat Joan Guinart. I ell, als seus fills, els actuals propietaris.

Fórmules magistrals

En aquella època el pacient arribava amb la recepta del metge i el farmacèutic, en aquest cas l’Anselm Guinart, preparava la fórmula al taulell: locions, supositoris, cremes, etc. Avui, a la Farmàcia Guinart encara es preparen fórmules magistrals a partir de les receptes. Però com reconeix Lluís Guinart, el seu besavi devia tenir més coneixements dels principis actius i de les plantes perquè a l’època eren d’ús més comú.

Com passa a altres establiments emblemàtics de la ciutat, l’atenció i la relació amb els clients és especial. A la Farmàcia Guinart miren d’establir-hi una relació, de fer que se sentin escoltats i ben atesos. I sobretot, de donar-los-hi una solució als seus problemes i dolors.

Mobles centenaris

A la Farmàcia Guinart, el mobiliari es manté tal com era fa 125 anys: el taulell, les vitrines, etc. Això té alguns inconvenients, com el pes de la porta o la temperatura interior, més baixa pel mal aïllament. Però pels propietaris, i per a la majoria de clients, aquestes petites pegues queden compensades pel fet de mantenir l’aspecte original.

Lluís Guinart opina que els establiments emblemàtics haurien de rebre suport per mantenir-se perquè són els que donen personalitat al barri i a la ciutat.